!--akiadsense-->
Qui hauria pensat fa uns anys que patiríem la crisi climàtica i la crisi econòmica del 2008, i quan semblava que ens començàvem a refer d’aquesta crisi social i econòmica a poc a poc i unes més que unes altres, om hauria pensat que patiríem l’actual pandèmia del COVID 19?
Ens trobem davant una situació excepcional, inesperada i d’una gravetat extrema, mai em podia imaginar que, com a Tinenta com a responsable de polítiques municipals, hauria d’afrontar unes setmanes tan complexes, potser les més complexes de tota la meva carrera i el que ens espera. El destí m’ha situat políticament al capdavant de persones excepcionals que sovint en el nostre dia a dia passen inadvertides, però que sense la seva tasca i vocació de servei la ciutat no podria tirar endavant. Persones que cada dia surten als carrers per a garantir que Terrassa continuï rebent els serveis essencials. Personal de neteja, conductors i conductores d’autobús, agents de la Policia Municipal, personal de manteniment de l’espai públic… a totes elles i ells, només els puc donar les meves sinceres gràcies com a ciutadana, com a Terrassenca, com a Regidora. En moments complicats és quan surten els herois, quan les persones creixem i donem exemple de resiliència. A la nostra ciutat, també ho estem demostrant.
L’Ajuntament treballa de manera incansable per a donar resposta a cada repte que ens planteja aquesta terrible crisi del Covid 19. Amb responsabilitat, respecte i força, ens hem posat al capdavant de la situació i hem aplicat mesures excepcionals de manera ràpida i crec que eficaç. Com a responsable de Territori, Seguretat i Habitatge, juntament amb el meu equip, hem gestionat una reducció del servei d’autobús públic mai vist (arribant a reduir-se diàriament fins a un 94% les persones usuàries) i hem impulsat un dispositiu policial dedicat al servei de la ciutadania i a vetllar perquè el confinament es respecti amb el màxim rigor. També hem aplicat mesures extraordinàries en l’àmbit de l’habitatge, per garantir que ningú hagi de patir per la seva llar i hem aplicat una reducció general en la propera factura de l’aigua, entre altres actuacions. Evidentment, aquesta reorientació dels serveis ha implicat canvis de criteri importants i haig de dir que la ciutadania els ha acceptat i fins i tot ens ha acompanyat de manera exemplar. Per això, també hem d’agrair als terrassencs i les terrassenques el seu comportament i tenacitat quedant-se a casa o bé exercint la seva professió en el cas dels serveis essencials. Sempre hi ha alguna nota discordant però, en línies generals, ho estem fent molt bé.
La preocupació creixent per contenir el virus a la nostra ciutat va arribar acompanyada d’una prioritat: protegir als treballadors i treballadores públiques i posar tots els mitjans per a garantir la seva seguretat. Des del primer moment, hem procurat preservar el màxim nombre de persones potenciant el teletreball i mesures de conciliació familiar i per aquelles persones que necessàriament hem de sortir cada dia al carrer que tinguessin a la seva disposició el material necessari.
Hem reorganitzat horaris, torns i hem preservat i desinfectat de manera diària espais comuns de treball. Qualsevol mesura ens semblava poca per a protegir a les persones que dia a dia garanteixen que la ciutat segueixi endavant, funcionant. Treballadors públics i del sector privat que en aquests moments complicats continuen la seva tasca pensant en el bé comú.
Malgrat els esforços i mesures preventives, també estem convivint amb situacions crítiques i molt dures. Diàriament ens arriben noticies de les defuncions de persones properes, i no properes, famílies que tenen éssers estimats en residències i hospitals, que no saben si els tornaran a veure, uns sistemes sanitaris desbordats, i un treball incansable per part d’entitats i societat civil que ens ajuden a apaivagar les necessitats dels conciutadans i conciutadanes. Tot això, ens ha colpit i ens ha enfrontat aquesta realitat mai volguda que ens obliga a marcar noves prioritats per al futur imminent i la línia és clara: Equitat, Justícia Social i Societat Feminista.
La gran multitud d’iniciatives socials i altruistes que han sorgit aquests dies ens marquen el camí i ens diuen que sí, que una societat diferent és possible. Quedem-nos també amb el que és positiu, allò que ens ha donat esperances entre tanta foscor, perquè és la clau i el patrimoni que ha de perdurar a la nostra ciutat una vegada superada la pandèmia.
Viure aquesta crisi està sent dur, en alguns instants m’he sentit a punt de defallir com segur molts de vosaltres, perquè jo també sóc filla, mare, amiga d’algunes persones que ja no hi són… però hem de ser tenaços, mantenir-nos unides, posar-nos les ulleres de mirada llarga i passes curtes i dipositar esperances en el futur, perquè quan la tempesta passi necessàriament hem de ser millors, i com diu el meu fill del bo es gaudeix però de les dificultats es creix.
