!--akiadsense-->
“La mort del Marc Escoda ha estat un cop molt dur per tota la plantilla d’Eco-Equip SAM”. Qui s’expressa així és Pere Llorent, president del comitè d’empresa. “Primer, perquè feia molts anys que treballava en aquesta empresa. I segon, perquè aquest virus “cabró” s’endú moltes vides, però quan et toca tant a prop encara et fa més por sortir a treballar per complir amb el teu servei essencial, que no és altre que el de mantenir neta la ciutat”.
Pere Llorent afirma que viu un dels períodes més difícils que recorda. “I jo ja porto gairebé vint anys aquí”. El president del comitè d’empresa considera que el govern no ha tingut protocols clars d’actuació des del principi ni tampoc ha disposat de tots els equips de protecció necessaris. “Els que estem exposats dia a dia al virus tenim recances i temences”. S’han hagut de fer canvis de funcionament en l’organització del treball, per seguretat, des que es recull la feina, en els desplaçaments a les diferents zones, en els moments de fer una aturada per menjar. “També s’han reorganitzat els serveis per poder disposar de companys de reserva temporal”.
Ara s’està pendent de poder fer testos del Covid-19 a treballadors en actiu amb l’objectiu de descobrir si hi ha algun positiu. “Si passés, podria ser terrible. De fet, tenim casos i estan apartats. I, per desgràcia, un mort. Aquestes proves ja es fan a altres persones dels serveis municipals essencials. Crec que aviat les tindrem nosaltres. No podem permetre que ens tractin com treballadors de segona”.
“Que els ciutadans ens valoren poc? És cert. Suposo que com que no hi ha el nivell de neteja que ens agradaria a tots, els veïns de vegades carreguen contra el pobre que escombra o contra el camió que el fa esperar al carrer i que no li permet passar. Fins i tot hi ha crítiques contra la gent que menja o descansa en el seu temps lliure, perquè creuen que s’escaquegen de la feina. Si pensessin una mica, veurien que el problema no som nosaltres, sinó el no apostar ja per un bon projecte de recollida d’escombraries a Terrassa i el no disposar d’un pressupost suficient. Ja sabem que el nostre uniforme no és tan bonic i vistós com el de la Policia o el dels Bombers, però puc assegurar que a sota hi ha homes i dones tan entregats o més a la nostra ciutat. Estic molt orgullós dels meus companys per la seva valentia i profesionalitat.”
