Les imatges de devastació deixades pel pas de la Dana al País Valencià no s’obliden. Tampoc els records de la riuada del 1962 a Terrassa. El matadeperenc-terrassenc Ramon Roset, empresari, enginyer, assessor d’empreses i responsable del magatzem on van arribar les ajudes aquell setembre de fa més de 60 anys ho té tot molt fresc a la retina.
“Recordo que la riuada es va emportar la façana d’una casa. Hi havia un llit de matrimoni, amb les potes del davant que penjaven per fora. El llit estava fet. No havien anat a dormir. Era una imatge d’aquelles que dius, ostres…” També fa memòria de les canonades que es van embussar a la Rambla -llavors Avenida del Caudillo-, amb la cruïlla del carrer de Cervantes. “S’hi va obrir un gran forat. No podien encabir tota l’aigua que baixava. I per això tot es va sortir de mare. L’aigua s’enduia cases”.
Roset explica que tothom va tenir algun conegut o familiar mort. Ell, el pare d’un amic, que l’aigua es va endur quan sortia de treballar, en una nit on la foscor no deixava veure res. I també gen que en alguna ocasió havia vist a les fàbriques, tot i que ho hi tenia massa relació perquè la seva feina feia que només passés unes hores a l’edifici.
En tragèdies com les de València i Terrassa sempre es poden trobar casos que poden qualificar-se de miraculosos. El protagonista va ser el fill de l’home de la primera empresa on va treballar Roset, Manufactura Roca Pous. “Amb el cunyat, havien anat a Barcelona i van arribar a Terrassa amb l’últim tren. Jo tot això ho sé perquè després m’ho va explicar ell mateix. Aleshores ja començava a baixar aigua i baixava molta. Tenien el cotxe aparcat a la vora. No se’ls va engegar. I, tot i això, van esperar, mentre baixava cada cop més aigua, fins que va arribar un moment que va entra al vehicle i van pujar al sostre. Mig minut després, el vehicle j surava. El cunyat es va poder agafar a un arbre de la Rambla i va tenir la sort que va resistir. A ell, al final se’l va emportar l’aigua. I allà a la matinada es va despertar. Havia quedat completament inconscient, al camp dels Kubales. Estava nu, sense roba. Va veure llum a una casa i es va dirigir cap a ella”. Allà el van acollir. Tenia diners i va poder rebre tractament en un hospital de Barcelona, rebla Roset. “Va estar molt temps afectat tant físicament i psíquicament, i de cop i plorava. S’havien empassat molta aigua bruta. Va estar entre la vida i la mort, però es va curar i bé.
Una ciutat que va renéixer
“Jo no vaig veure que Terrassa s’enfonsés. Va haver-hi comerços, els de la Rambla, que van tardar uns mesos, uns altres mig any… I altres no van obrir. La gent era molt coratjosa, amb ganes de tirar endavant”. Malgrat tot, atès que hi havia famílies on havien mort el pare, la mare, el fill, el germà, i hi quatre o cinc persones més de l’entorn, relata Roset. Jo crec que tothom va pensar en ajudar. Els treballadors que s’havien salvat, feien el seu torn a la fàbrica i s’oferien com a voluntaris. “Llavors, jo crec que teníem un altre esperit. Tots plegats. Potser era més com un poble”.
Una entrevista a Ramon Roset
Aquesta és la darrera de cinc entregues de l’entrevista feta a l’enginyer terrassenc-matadeperenc, assessor d’empreses i empresari Ramon Roset, al Vapor Aymerich, Amat i Jover, avui Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica (MNACTEC). Al final, us oferirem el vídeo complet, gravat a un escenari especial, on ell treballava i un dels que va resultar afectat per l’aigua que va baixar per la rambla d’Ègara.
