Llambordes a Terrassa, una història pura que es pot desenterrar. Sota l’asfalt d’alguns carrers de la ciutat encara en resten. Són el record d’un passat no tant llunyà. I es poden recuperar, en ple Centre de la Ciutat, en un lloc que, ben treballat, ens pot valorar un espai que ens trasllasa al segle XIX i principis del XX. El Pla Director dels entorns del Vapor Albinyana preveu un estudi de reurbanització de l’àmbit, que potenciarà el drenatge dels carrers, amb més arbrat i amb més ombra i en aquest procés s’estudiarà la millora de l’accessibilitat i la seva compatibilitat amb la voluntat de recuperació de l’antic paviment de llambordes, en els indrets on es trobi en bon estat, sempre i quan es prioritzin les condicions òptimes d’accessibilitat i de comoditat per als vianants.
El dimarts 21 de maig de 1907, fa tot just 116 anys i uns mesos, es van iniciar les obres per posar llambordes als carrers de la ciutat de Terrassa. Les primeres es van col·locar al de Sant Pere -40.000 peces de pedra-, per després continuar pel del Nord, des de la placeta de Saragossa fins a l’estació, tot i que la part de la plaça del tren no es va fer fins a finals d’any, com ens explica Santi Rius al blog Records de Terrassa. Les llambordes modernitzaven la ciutat i evitaven el fangueig quan plovia, que era una de les causes principals dels accidents dels carros.
En una crònica del diari Egara podem llegir que en l’”adoquinat del carrer de Sant Pere s’hi van emprar 40.000 llambordes (durant molt temps, “adoquins”)
La via més important de Terrassa
Cal tenir en compte que en aquells anys aquesta artèria era la més important de Terrassa ja que suposava la connexió del centre de la ciutat amb l’estació del tren i com podeu comprovar ja feia temps que es demanava empedrar aquests carrers degut a que a l’hivern les pluges els deixaven impracticables i a l’estiu la pols resultava molt molesta. En la premsa de l’època podem comprovar com es produeixen nombrosos accidents de carros, degut a l’estat lamentable del terra dels carrers.
Posteriorment es van anar empedrant altres carrers, com per exemple el carrer de Puignovell
Posteriorment es van anar empedrant altres carrers, com per exemple el carrer de Puignovell, on hi vivien moltes famílies benestants, el mes de juny del 1907. Els carrers de Sant Antoni i FontVella es van “adoquinar” el mes de novembre.
Cal indicar que aquestes millores en els nostres carrers van rebre l’impuls de l’alcalde de la ciutat en Joan Vallhonrat que reunint-se amb els veïns implicats va aconseguir fer realitat l’empedrat de bona part de Terrassa. Sabeu on queda algun carrer amb llambordes a Terrassa?
