Llambordes Stolpersteine per recordar quatre egarencs que van ser víctimes dels nazis. Aquest dijous, dia 19 de febrer, ha tingut lloc un acte d’homenatge i de memòria històrica en diversos punts de la ciutat. Cristóbal Hernández Guzmán, Francisco Puértolas Cuello, Antonio Pastor Delgado i Amalio Navarro Bagué són els quatre veïns de Terrassa que van ser deportats als camps de concentració i que van patir les vicissituds de la Segona Guerra Mundial, dos d’ells amb tràgic final.
L’esdeveniment ha comptat amb la presència de la regidora de Memòria Democràtica, Montserrat Caupena, i de Jordi Font, director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. També amb la participació activa de l’alumnat i diverses entitats que no només “mantenen viva la història de les víctimes de l’Holocaust, sinó que també contribueixen a la formació d’una consciència col·lectiva i a la sensibilització de les noves generacions sobre la importància de la memòria històrica i la defensa dels drets humans”, han recalcat des del govern municipal.
Aquest dijous s’han col·locat quatre de les set llambordes que estan previstes que es posin aquest semestre, i que se sumaran a les més d’una trentena que la ciutat ja té. Recordem que el projecte Stolpersteine és una iniciativa que combina art i memòria i que a Terrassa es desenvolupa gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Terrassa, el Memorial Democràtic de la Generalitat, l’Amical Mauthausen, el Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT) i l’Espai de Memòria i Valors Democràtics de Terrassa.
Qui són els quatre homenatjats
Cada llamborda es col·loca davant del domicili o espai d’àmbit més proper a la persona recordada i forma part d’un treball de recerca més ampli, que inclou informació i arxius sobre totes les víctimes. A la web de l’Ajuntament es poden consultar les fitxes de tots els deportats terrassencs i la ubicació en un mapa virtual de les 39 llambordes Stolpersteine que els recorden.
La primera que ha estat col·locada aquest dijous ha estat al carrer de la Llibertat, en record de Cristóbal Hernández Guzmán, deportat al camp de Dachau i alliberat a Bergen-Belsen el 1945. Va morir a l’exili francès, a Monflanquin, Aquitània, el 1987. Encara que nascut a Canjáyar, les seves referències eren a Terrassa, on romanien els seus pares, al carrer de Montserrat, i els seus germans, i on en finalitzar la guerra, en represàlia per la seva actuació antifeixista, havia estat acomiadat de l’empresa de tints Scherdel i Cía, ubicada al carrer de Fivaller, 127. En aquesta col·locació ha participat l’alumnat de l’INS Ègara.
La segona s’ha instal·lat al número 1 del carrer d’Albéniz, en memòria d’Antonio Pastor Delgado, deportat a Mauthausen i posteriorment al subcamp de Gusen, on va morir el 19 de desembre de 1941, al castell de Hartheim, el denominat com a sanatori de Dachau, un eufemisme per amagar que va ser gasejat. Natural de Doña Maria, va arribar a Terrassa al 1922. Fuster de carros i treballador a l’empresa de J.Casas. Integrat en alguna Companyia de Treballadors Estrangers (CTE), va caure presoner de guerra. En aquesta col·locació ha participat l’alumnat de l’INS Montserrat Roig.
La tercera ha estat col·locada al carrer Cremat, 10, en homenatge a Francisco Puértolas Cuello, deportat a Mauthausen el 1941. Va aconseguir sobreviure, fins i tot després de ser destinat a Gusen, i va ser alliberat el 1945. A França va ser reconegut com a Resistent en Deportació, i va romandre a l’exili. Aquesta llamborda ha estat apadrinada per l’alumnat del Pere Viver.
I, per acabar, s’ha posat la llamborda al carrer Pi i Maragall, 79, en record d’Amalio Navarro Bagué, que va morir al castell de Hartheim el 1941 després de passar per Mauthausen i Gusen. Natural de Mequinensa, es va traslladar a Terrassa amb la seva dona l’any 1932. Tots dos treballen a l’empresa S. Badiella, ell de filador i ella de dobladora. Refugiat a França, integrat en alguna Companyia de Treballadors (CTE), va ser enviat a les fortificacions de la Línia Maginot on va ser capturat. En aquest darrer acte han participat usuaris dels tallers de LaFACT.
