La plaça del Vapor Ventalló i els històrics carrers al seu voltant del centre de Terrassa ha estat protagonistes aquest dissabte d’un agermanament de les llengües basca i catalana i la resta minoritzades de l’Estat, en la versió egarenca de la Korrika per a l’euskera que celebrava la seva segona edició local. Una jornada en què també han tingut cabuda altres reivindicacions socials en els diferents trams, recorreguts per grups d’edats, on es podien veure pancartes en defensa de la llengua pròpia, la cultura popular, l’habitatge i el feminisme, en la vetlla de la Diada de la Dona del 8M. Aquesta segona edició d’una iniciativa biennal ha comptat, entremig, amb un seguit de parlaments per part dels organitzadors i entitats del català a la ciutat per fer de la llengua un instrument d’avenç, abans d’un final gastronòmic i musical.
“La vint-i-quatrena edició de la Korrika vol transmetre que l’euskera és un refugi obert i còmode per a tots els ciutadans i ciutadanes”, han llegit com a manifest, primer en basc i després en català, dues de les organitzadores de l’esdeveniment, que es va començar a fer a Euskal Herria el 1980 i aquest any porta com a lema Euskara gara (Som euskera). “Defensem que totes les llengües minoritzades del món siguin un refugi obert i confortable per als seus parlants”, han llançat com a horitzó no només per al basc.
“Perquè això sigui possible, cal garantir els drets lingüístics i complir les condicions que permetin viure amb dignitat en la nostra llengua”, continua aquest manifest. “Cal deixar de banda les exclusions, no només les estructurals o legals sinó també les econòmiques, socials i culturals, tant les visibles com les implícites, ja que considerem que aquestes exclusions són un atac contra la dignitat de la comunitat de parlants”, enllaça el text respecte a altres demandes.
Una cursa reivindicativa des del 1980
Per la seva part, el moderador dels parlaments, Gorka Zozaia, ha posat en context la Korrika, que aquest any comença el 19 de març a Atharratze, al País Basc francès, i acaba el 29 a Bilbao, després de recórrer 2.000 quilòmetres durant onze dies i deu nits. Aplegant centenars de milers de persones, i carregat d’activitats culturals i lúdiques paral·leles. “Aquest orgull aterra aquí a Terrassa, amb la feina que fan les incansables entitats en defensa del català, en defensa de la cultura i, en fi, en defensa de la dignitat humana que tant en crisi està en els temps que corren”, ha agraït Zozaia als assistents. “Fa dos anys, vam descobrir que hi havia una comunitat basca considerable a Terrassa”, ha fet referència en relació a l’edició del 2024. “I aquí som, dos anys després, omplint el centre de Terrassa de tota aquesta mobilització”, ha dit satisfet entre cançons tradicionals basques, cantades i acompanyades a l’acordió.
“Catalunya i Euskal Herria són dues nacions germanes amb llengües pròpies, en un territori on avui dia patim l’amenaça de la desaparició i la substitució lingüística si no mantenim vives les nostres llengües parlant-les”, ha manifestat per la seva part Víctor Gutiérrez, de la Plataforma per la Llengua, tot remarcant que la seva entitat pel català està connectada amb l’equivalent Euskal Herria Euskaraz al País Basc. També ha recordat que aquest any el Correllengua Agermanat, semblant al Korrika -que surt el 19 d’abril de Prada del Conflent, a la Catalunya Nord, i acaba el 5 de maig recorrent tots els Països Catalans- no passa en aquesta ocasió per Terrassa. “Però els responsables del Correllengua ens garanteixen que, per l’any vinent, es treballarà perquè pugui venir a Terrassa”, ha avançat.
L’equivalent del Correllengua Agermanat
En aquest sentit, Jordi Amorós, representant del Correllengua, ha detallat el recorregut d’aquesta edició, que passa per Barcelona el 21 d’abril. “Quan milers de persones vesteixen la samarreta de l’Agermanament, els carrers, els pobles i les places es tenyeixen de roig i converteixen el recorregut de la flama en una imatge potent i compartida, que uneix els Països Catalans sota una mateixa voluntat i un mateix compromís amb la llengua”, ha dibuixat Amorós insistint que “cada gest compta, cada pas suma, cada tram és un sí a la llengua, un pas endavant per fer-la viure”.
Al seu torn, Laia Esteban, del col·lectiu Català a Terrassa, ha destacat la importància de l’ús social de les llengües minoritzades. “Això demostra que la diversitat no un problema, sinó una força que ens fa més rics com a societat”, tot advertint que “els propers anys seran decisius”. “O canviem la manera com percebem les llengües minoritzades o les condemnem a un futur de museu”, ha emfatitzat Esteban. “Com a catalans, com a bascos, com a europeus, com a ciutadans del món, hem de deixar de veure’ns com a receptors passius d’una cultura dictada des de fora i començar a reconèixer-nos per la nostra pròpia riquesa cultural, social i lingüística”, ha proclamat.
En la seva intervenció, el membre d’Òmnium Cultural Manel Martí ha parlat d’aquest relleu. “La Korrika ens ha d’empoderar els catalans perquè en tenim necessitat i perquè hem de tenir prou traça a l’hora de passar aquest testimoni de la llengua a les noves generacions, fent que sigui una llengua útil i enriquidora”, ha volgut valorar Martí. “El model de Korika, de passar el testimoni, és un model a copiar, un model útil i nosaltres l’hem de passar als nostres fills i els nostres fills l’han de passar als seus fills”, ha desitjat.
Els espais de les dones invisibilitzades
En el torn final, dues representants del moviment feminista terrassenc, June i Idoia, s’han referit a l’itinerari de la Korrika per aquests vells carrers de Terrassa enfilant la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer. “En alguns dels punts de la cursa, es pot veure com al llarg de la història les dones han estat invisibilitzades, relegades a espais de cura, sense cap tipus de reconeixement dins de la societat”, han recalcat. “Generant espais, no formals, de teixit comunitari i a través de professions altament feminitzades en l’entorn hospitalari, com la infermeria o les professions de la neteja, que exemplifiquen l’essencialisme del gènere”, han denunciat. “Avui, ens passem el testimoni les unes a les altres mostrant que, tot i haver avançat juntes, encara queda un llarg camí per recórrer perquè la cursa no s’acaba avui”, han conclòs la June i la Idoia.
