!--akiadsense-->
Llach ha recordat com fins aquell dia no s’havia atrevit mai a cantar en públic i l’anècdota més coneguda d’aquella jornada de 1967: va recolzar malament el peu i li tremolava tota la cama, fins i tot s’amagava darrere la guitarra. “Teníem la mentalitat d’intentar servir per alguna cosa”, ha reblat. Montserrat Puigdemont va ser qui “li va ensenyar a estimar la música” amb 8 o 9 anys. La professora s’ha assegut al Socialet, i s’ha descobert que té un nebot molt especial, Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya. “Va ser molt fàcil ensenyar en Lluís”, perquè “ja portava la música dins”. El cantant, avui parlamentari de Junts pel Sí, ha fet broma: “Farem un grup quan hàgim guanyat el referèndum”.
En Josep Maria Espinàs ha explicat que “quan vaig conèixer Llach em va sorprendre, per la gran força que tenia” i egarencs que van estar presents en el recital han destacat especialment la timidesa d’aquell jove que començava.
Elena Gadel ha cantat “País petit”, amb Manu Guix al piano – que després ha cantat “Un núvol blanc”-, i Laura Almerich ha sortit a l’escenari. És la guitarrista a qui va Llach dedicar la cançó “Laura”. La Laura li ha portat fruits secs i mandarines. “Era molt tímid; abans de cada concert tenia mal de panxa”.
Feliu Ventura, Borja Penalba, Mireia Vives i Judit Neddermann han cantat “Si arribeu” mentre el cantant s’ha posat al piano. “Quan et versionen el que més desitges és que t’aportin coses diverses”. Roc Casagran ha recitat “Dona’m la mà”.
Abans d’acabar ha sonat “l’Estaca”, amb tots els músics i cantants que han participat en el programa i un públic entregat i embogit.
