L’astronauta Neil Amstrong va deixar una empremta inesborrable a Terrassa. Tant és així que més de cinquanta anys després encara es recorda un esdeveniment que va tenir un impacte social brutal a la nostra ciutat. Com és conegut, el nord-americà va ser la primera persona que va posar un peu a la Lluna, deixant per a la prosperitat el ja mític “un petit pas per a un home, un gran salt per a la humanitat”. Aviador naval i professor universitari, va complir el somni culminant amb èxit la missió de l’Apollo-11. Era el 21 de juliol de 1969.
Terrassa no va estar exempta de viure amb emoció aquest episodi. I és que la passió per l’espai i tot el sector aeroespacial no és pas nova. Aleshores, ja hi era. Així ho ha volgut recordar l’ESEIAAT de la UPC en una notícia en què s’explica la vinculació real de Neil Amstrong a la nostra ciutat. Pocs dies després d’aquell passeig per la Lluna, el Museu Tèxtil de Terrassa va començar a moure els fils per obtenir una peça que sens dubte era única. Perquè? Segons relata Francesc Torrella i Niubó, en el llibre “Semblances biogràfiques de Terrassa estant”, publicat l’any 2007 per la Fundació Torre del Palau, explica que “la seva indumentària marcava una fita i era també un esdeveniment en la història del vestir i del tèxtil”.
Gràcies a diverses gestions amb el consolat dels Estats Units a Barcelona i de l’ambaixada nord-americana a Madrid, l’equipament terrassenc va aconseguir fer-se amb una rèplica exacta de l’equip que duia l’astronauta.
Un maniquí que va causar furor
Va ser així com el Museu Tèxtil de Terrassa va exhibir durant uns dies un maniquí equipat amb el vestit espacial. I com era d’esperar, va tenir un èxit aclaparador. La idea va agradar tant que hi havia fins i tot cua per veure el suposat doble d’Amstrong. Fins al punt que Mútua Terrassa va iniciar els tràmits per aconseguir-ne també la cessió i endur-se’l a Madrid, per mostrar-lo en el seu estand de l’Exposició sobre Prevenció i Seguretat en Accidents. Evidentment, gràcies a la seva originalitat, va captar l’atenció de tots els visitants a la fira. Per tot plegat, tal i com afirma Torrella, “L’astronauta Armstrong deixà, doncs, empremta a Terrassa”, i per això es va decidir incloure aquesta anècdota en el llibre.
La curiositat per mirar el cel i voler anar ben lluny s’ha mantingut a la nostra ciutat. A més de tenir una bona pedrera de meteoròlegs, gaudim des de fa uns anys d’una de les poques escoles que hi ha a tot l’estat que fa Enginyeria Aerospacial gràcies, primer, a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT), i des del 2015, a l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT).
Al llarg d’aquests anys Terrassa ha estat responsable de la formació de desenes de nous enginyers especialitzats en la producció (disseny, desenvolupament i fabricació) de tot tipus de vehicles aeroespacials. També de la logística que l’envolta (sistemes de control, gestió i explotació aeroespacial, maquinària, programari…), o de l’activitat relacionada amb infraestructures aeroespacials (disseny, construcció, explotació i manteniment). Fruit d’això, han sortit els fundadors d’Open Cosmos, l’empresa creadora de nanosatèl·lits, com l’Enxaneta o el Menut, llançats a l’espai per la Generalitat de Catalunya.
