!--akiadsense-->
Sergi Sol, periodista, excap de gabinet d’Oriol Junqueras, al qual l’uneix una estreta amistat, Jaume Barberà, periodista, Pep Picas, trobador, Maxi Calero i Domingo Alfonso, de Free Junqueras van presentar a l’Ateneu Terrassenc ‘Fins que siguem lliures’. En aquestes pàgines, s’expliquen les vivències durant la preparació de l’1-O i les setmanes posteriors. Però sobretot, el llibre explica qui és aquesta figura del republicanisme català a partir d’anècdotes i vivències compartides. També es va presentar “Contes des de la Presó”, d’Oriol Junqueras. No va ser un acte tradicional, res que s’assembli a una presentació típica. Es va començar amb música de Pep Picas per continuar amb intervencions on es van explicar anècdotes sobre la vida i pensament de Junqueras, en presó provisional a Lledoners. Era la presentació 150.
Maxi Calero/Ramon Navarro
Maxi Calero: “Junqueras em va dir podem guanyar a Sant Vicenç dels Horts, i vam fer-ho… Oriol on anava convencia. És un gran pedagog”. Quan ja s’imaginava que passaria temps a la presó, “Em va dir que cuidéssim a la seva família. I és el que fem. És un líder carismàtic”.
!--akiadsense-->
Domingo, nascut a Huelva: “Els catalans naixem on ens surt de les pilotes”, va reblar. “L’Oriol és un gran polític, però millor persona. Sempre que l’anem a veure a la presó riem, i ens dona ànims”. “Llàgrimes només n’hi he vist un cop. El seu fill Lluc no és massa petoner. Però un dia li vaig dir que anava a veure el seu pare i em va fer dos petons per a Junqueras. L’Oriol es va emocionar quan li vaig explicar”.
!--akiadsense-->
Sol va recordar que la seva família és de Terrassa i va explicar el cas de l’àvia Neus i del tiet Mario. Ell va donar la vida per la república. Ella, una dona que havia arribat de Serós, al Segrià, per guanyar-se les garrofes. Si ella va anar a viure fora del nucli urbà, els immigrants que van venir més tard encara anaven més lluny i fins i tot vivien en coves. “Ella mai parlava d’independència però era molt del Macià. Ella, de classe baixa. El veia com una persona que s’estimava la gent i volia que tingués una vida més digna. “De persones com l’àvia n’hi ha 300.000 a Catalunya. Ens calen Mario, però també Neus. És el que intenta explicar l’Oriol. “A la gent de Terrassa els hi has de dir: no vull veure mai més la derrota als vostres ulls”.
!--akiadsense-->
Barberà era el primer acte en què participava. El periodista va destacar que Junqueras és un polític difícil d’entrevistar. Als periodistes els veu venir”. Sobre ERC va dir que ha fet una de les coses més importants dels darrers anys a Catalunya. “A vegades es guanya i a vegades s’aprèn. Vol dir que continues caminant i no renuncies als teus objectius. S’ha d’explicar i valorar això. ERC ho entén i ho practica.”
La presència de Calero i Alfonso li va fer torna enrere a les paraules de Paco Candel i Josep Benet: “Catalunya, un sol doble. Sumar. No saber ni preguntar d’on es ve ni la llengua que es parla. ERC avui es converteix en la centralitat, la moderació, sense renunciar a res, ni a la república ni a la independència.”
!--akiadsense-->
La jornada va acabar amb lectures de Contes des de la Presó i més cançons de Picas, per cloure amb l’Estaca.
!--akiadsense-->
