!--akiadsense-->
L’antic Cafè Colón de la plaça Vella/carrer Cremat es convertirà en un edifici d’habitatges, segons ha pogut saber Món Terrassa. Les especulacions i llegendes urbanes s’han acabat: ni Zara, ni establiment de restauració, ni Corte Inglés, ni res que s’hi assembli. Al final, pisos, en una obra que dirigeix l’arquitecte Joan Adell.
L’edifici ha estat tema de comentari a les xarxes socials els darrers dies, quan el fotògraf i investigador de la història de Terrassa Rafael Aróztegui va publicar al seu mur de Facebook unes imatges amb enderrocs a la finca. Es generava el dubte sobre l’eliminació d’un antic pilar de l’època medieval. Domènec Ferran, director del Museu de Terrassa, va respondre: “Per la vostra tranquilitat i coneixement, està tot controlat i al seu lloc. Fa molt temps que treballem els promotors, arquitecte i constructors fent el seguiment arqueològic per part del conservador del Museu de Terrassa Antonio Moro”. Món Terrassa ha pogut saber de fonts municipals que l’enderroc s’està executant segons el projecte presentat i revisat pels tècnics municipals de patrimoni i l’arqueòleg contractat per la propietat,
Història
Aquest edifici és situat a l’illa de cases on hi havia el Castell de Terrassa, del qual es conserva la torre de l’homenatge, coneguda com la Torre del Palau. Les cases del Castell, tal com es coneixien, foren enderrocades el 1891 i el 1893 s’hi va construir el Cafè Colón, de planta baixa i amb una gran portalada neoclàssica, i al costat esquerre, fins a arribar al carrer Cremat, el 1894 s’hi van aixecar cinc barraques o quioscos de fusta per a ús comercial. Abans, en aquest mateix lloc hi va haver un cafè anomenat Español, que l’any 1893 va ser remodelat per Lluís Muncunill per encàrrec de Jaume Casamada i Josep Fatjó i va canviar el nom pel de Cafè Colón, un petit espai d’estil eclèctic al qual s’accedia per un gran arc de mig punt.
El projecte de Muncunill del primer Cafè Colón data de l’11 de setembre de 1893. Aquest mateix arquitecte en realitzà l’any 1926 l’ampliació fins a la cantonada del carrer Cremat, substituint les botiguetes, que també havia construït ell, i la reforma del cafè, que va ser enderrocat i substituït per l’edifici actual, el qual és el que ha arribat fins als nostres dies. L’edifici és d’estètica noucentista, de tradició clàssica. Ha sofert algunes modificacions, tot i que conserva bastant fidelment el seu aspecte original, amb una característica balconada amb balustres.
El cafè funcionava com un casino, i a les dependències superiors hi havia les diferents seccions de socis, amb els billars i una sala de cinema. L’edifici fou adquirit per instal·lar-hi la Ferreteria Puigmartí, que n’ocupa la major part; la cantonada amb el carrer Cremat va allotjar un bar durant molts anys, el Nou Cremat.
És un edifici cantoner de grans proporcions, de planta baixa i dos pisos i entre mitgeres. La façana principal és de composició simètrica i plana, amb un ritme d’obertura de cinc arcs carpanells a la planta baixa, que es repeteixen al primer pis i donen accés a una balconada. A la planta segona, i seguint el mateix ritme vertical, s’obren finestres geminades en arc de mig punt. A la part superior hi ha respiralls de forma ovalada i una cornisa amb dentellons.
