MónTerrassa
L’Ajuntament manté el dret d’empadronament a persones migrades
Padrons d’habitants de la vila de Terrassa | Gencat.cat

!--akiadsense-->

L’Ajuntament de Terrassa afirma que no priva del dret d’empadronament a les persones migrades. Té regulat l’empadronament de gent sense domicili fix des de l’any 1996, d’acord amb la normativa aplicable a la gestió del PMH (Resolució 30/01/2015, Instruccions Tècniques als Ajuntaments sobre la gestió del PMH – Apartat 3. Casos especials d’empadronament; 3.3. empadronamiento de personas sin domicilio). Aquesta possibilitat ofereix a les persones que no disposen d’una adreça fixa la possibilitat de rebre notificacions de l’administració, ajudes o requeriments. Concretament el que es ve realitzant a la ciutat és l’empadronament de persones a la seu de l’Àrea de Drets Socials. A data 01/01/2020 hi havia 179 persones empadronades a la Seu de Serveis Socials. El tràmit es realitza des de Serveis Socials, a través del diferents canals d’accés, i amb l’informe i valoració pertinent a càrrec dels tècnics i tècniques.

“Un ajuntament ha de ser capaç de rectificar i millorar qualsevol praxi que no faciliti la vida de les persones, encara més si es tracta dels col·lectius més vulnerables. En cas que no estiguem donant resposta a tots els casos que ho necessiten, no és en cap cas de forma deliberada i hem de treballar i seguirem treballant per fer-ho”. El govern municipal es compromet a emprar els recursos necessaris. “Per a això necessitem millorar els circuits establerts. També necessitem que la denúncia d’aquestes situacions per part de la societat i les entitats vagin acompanyades de col·laboració amb l’ajuntament, ja que compartim la única finalitat possible: millorar la situació de les persones, per a això treballarem també aquestes relacions. Des de Terrassa entenem que la plena ciutadania és aquella situació en què es troben les persones quan poden accedir a tots els drets reconeguts i garantits a la ciutat. A l’hora d’accedir a la plena ciutadania no es poden produir discriminacions per situacions administratives diferents. L’empadronament és la via de comunicació amb l’administració, és la porta d’accés a tot un seguit de tràmits i serveis públics com la sanitat, les ajudes socials, la inserció laboral, els processos de reagrupament familiar o, arribat el cas, el vot. Així mateix, per a les persones estrangeres, l’empadronament és un requisit imprescindible per demostrar la residència i regularitzar la seva situació, aconseguir els papers i renovar-los. D’altra banda, l’empadronament és un dret i les administracions estem obligades a tramitar-lo. No podem obviar, però, que seria indispensable un pacte del món local en aquests termes. Les diferents polítiques i decisions que prenem els diferents ajuntaments provoquen disfuncions difícils de gestionar on els únics perjudicats són les persones que veuen així vulnerats els seus drets.”

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa