!--akiadsense-->
L’Ajuntament de Terrassa afirma que no priva del dret d’empadronament a les persones migrades. Té regulat l’empadronament de gent sense domicili fix des de l’any 1996, d’acord amb la normativa aplicable a la gestió del PMH (Resolució 30/01/2015, Instruccions Tècniques als Ajuntaments sobre la gestió del PMH – Apartat 3. Casos especials d’empadronament; 3.3. empadronamiento de personas sin domicilio). Aquesta possibilitat ofereix a les persones que no disposen d’una adreça fixa la possibilitat de rebre notificacions de l’administració, ajudes o requeriments. Concretament el que es ve realitzant a la ciutat és l’empadronament de persones a la seu de l’Àrea de Drets Socials. A data 01/01/2020 hi havia 179 persones empadronades a la Seu de Serveis Socials. El tràmit es realitza des de Serveis Socials, a través del diferents canals d’accés, i amb l’informe i valoració pertinent a càrrec dels tècnics i tècniques.
“Un ajuntament ha de ser capaç de rectificar i millorar qualsevol praxi que no faciliti la vida de les persones, encara més si es tracta dels col·lectius més vulnerables. En cas que no estiguem donant resposta a tots els casos que ho necessiten, no és en cap cas de forma deliberada i hem de treballar i seguirem treballant per fer-ho”. El govern municipal es compromet a emprar els recursos necessaris. “Per a això necessitem millorar els circuits establerts. També necessitem que la denúncia d’aquestes situacions per part de la societat i les entitats vagin acompanyades de col·laboració amb l’ajuntament, ja que compartim la única finalitat possible: millorar la situació de les persones, per a això treballarem també aquestes relacions. Des de Terrassa entenem que la plena ciutadania és aquella situació en què es troben les persones quan poden accedir a tots els drets reconeguts i garantits a la ciutat. A l’hora d’accedir a la plena ciutadania no es poden produir discriminacions per situacions administratives diferents. L’empadronament és la via de comunicació amb l’administració, és la porta d’accés a tot un seguit de tràmits i serveis públics com la sanitat, les ajudes socials, la inserció laboral, els processos de reagrupament familiar o, arribat el cas, el vot. Així mateix, per a les persones estrangeres, l’empadronament és un requisit imprescindible per demostrar la residència i regularitzar la seva situació, aconseguir els papers i renovar-los. D’altra banda, l’empadronament és un dret i les administracions estem obligades a tramitar-lo. No podem obviar, però, que seria indispensable un pacte del món local en aquests termes. Les diferents polítiques i decisions que prenem els diferents ajuntaments provoquen disfuncions difícils de gestionar on els únics perjudicats són les persones que veuen així vulnerats els seus drets.”
