En un acord de l’equip de govern amb el grup del PP en l’origen de la moció, i a la qual també li van donar suport en el ple de divendres passat PSC i Vox, s’ha decidit que l’Ajuntament de Terrassa es personi com a acusació particular en aquells casos de multireincidència delictiva i demani la seva expulsió cautelar de la ciutat i, després, en les conclusions del procès, a l’espera de la llei que el govern espanyol està tramitant a les Corts. El grup d’ERC, per la seva part, va votar a favor dels punts de l’acusació particular, que s’informi periòdicament en les comissions informatives i es traslladi la decisió als diferents cossos policials i els estaments judicials, però es va abstenir en els de l’expulsió.
Concretament, en el primer punt se sol·licita, a través dels serveis jurídics, que l’Ajuntament “es personi com a acusació en els procediments penals per fets delictius comesos al terme municipal quan hi hagi indicis raonables de multireincidència i existeixi una afectació rellevant a la seguretat ciutadana, la convivència, el comerç local o l’ús normal i segur de l’espai públic”.
A conseqüència d’això, en el segon punt es requereix que els mateixos serveis jurídics municipals, “de forma individualitzada, motivada i proporcional”, demanin com a mesura cautelar la prohibició de l’individu encausat de residir i venir a Terrassa, o una limitació territorial adequada, quan sigui “estrictament necessari per a evitar la reiteració delictiva, per a protegir els perjudicats i preservar la convivència i seguretat en el municipi”.
Un cop iniciat el procés, en el tercer punt s’insta els serveis jurídics en les seves conclusions a demanar en la sentència la privació de residir i venir a Terrassa, “o el perímetre que resulti jurídicament idoni”, fixant la seva duració i abast “conforme a la tipificació del delicte, gravetat del cas i risc de reiteració”.
En el quart punt, s’estipula donar compte trimestralment a la comissió informativa de Serveis Generals del nombre de procediments en què l’Ajuntament s’hagi personat, amb el seu resultat com a sentències i mesures acordades i el seu cost. I en el cinquè, es trasllada aquesta resolució a la Policia Municipal, els Mossos d’Esquadra, la fiscalia i el jutge degà de Terrassa.
Pendent que els serveis jurídics municipals detallin els casos
La portaveu del PP, Marta Giménez, va defensar la seva moció resumint-ho que, com a mesura cautelar, “seria com a una mena d’ordre d’allunyament, però circumscrit al municipi de Terrassa i, paral·lelament, que si aquesta persona és declarada culpable tingui la pena accessòria de desterrament”. “És a dir, que aquell que roba, roba i roba com a sistema de vida tingui molt clar que a Terrassa no hi té cabuda”, va explicitar com raó Giménez.
La cap de Junts per Terrassa al govern, Meritxell Lluís, va aprofitar per reivindicar que la proposició de llei en Matèria de Multireincidència que es va aprovar al Congrés de Diputats el passat 12 de febrer, on hi era present, va ser una iniciativa del seu grup que ha assumit el govern socialista de Pedro Sánchez, i al qual es van sumar gairebé tots els partits. Encara que ara ha de passar pel Senat amb majoria del Partit Popular, on Giménez va afirmar que s’atrevia a dir que “no es desvirtuaria la llei”.
Precisament, el fet que la llei se segueix tramitant a les Corts va fer que no hi hagués un acord més concret amb l’equip de govern sobre quin tipus de causes delictives de reincidència farien que els serveis jurídics es personessin com a acusació. La tinent d’alcalde de Serveis Generals, Laura Rivas, va admetre que “es compartia plenament el caràcter de la moció”, però que era necessari “ajustar-la” perquè està en fase de tramitació al Senat i “no es poden anticipar decisions jurídiques”. Al seu torn, Giménez no es va estar de dir que Rivas “ha mentit” perquè, en les negacions per a la transacció de la moció, la responsable de govern no va respondre per acotar-la “en quines causes concretes es personaria” l’Ajuntament. En aquest sentit, Rivas va especificar que s’ha demanat als serveis jurídics municipals en quins d’aquests casos es podria fer.
Necessitat d’un nombre més gran de jutges
Per la seva banda, el regidor socialista Javier García es va sumar a la moció, recordant que aquesta llei que impulsa el PSOE pretén dotar els ajuntaments “d’una eina que fa temps que demanaven” i que “els ajudarà a avançar”, tot destacant el desplegament de més cinc-cents jutges a tot l’Estat per part del govern Sánchez.
Moments abans, el regidor d’ERC Josep Forn també havia posat en relleu que el seu grup a Madrid havia arrencat, a canvi d’una abstenció a la llei, 181 nous jutges per a Catalunya. Segons Forn, malgrat reconèixer el fenomen de la multireincidència a escala municipal, una mesura com la que es tractava al ple “no farà desaparèixer la delinqüència” perquè “el veritable tap és al sistema judicial, ja que l’Estat no posa els mitjans necessaris”. Alhora, Forn advertia sobre el cost que pot suposar demanar als serveis jurídics municipals personar-se en tots aquests casos. Giménez, com a resposta, va criticar que quan es proposa augmentar en recursos la policia el grup d’ERC “vota que no”.
