Aquest matí s’ha fet la primera rompuda a la finca on es recuperarà el conreu de la vinya a Terrassa, a Mossèn Homs. Es tracta d’una acció de cavar profundament la terra per conrear-la. Ho ha explicat en un vídeo el regidor Carles Caballero, que dalt d’un tractor ha pogut fer una part de les tasques. Es tracta d’una parcela situada al nord del terme municipal, en un tram de l’Anella Verda.
Durant segles Terrassa va ser una important productora de vi, fins al punt que existia una varietat de vinya prefil.loxèrica anomenada Terrassenca, de la que hi ha coneixement fruit de la recerca històrica. Hi ha un projecte de recuperació de varietats antigues de vinya que impulsen l’Ajuntament de Manresa, el Consell Comarcal i la Denominació d’Origen Bages des de 2019. I una de les varietats en procés de recuperació és la terrassenca. Pel que té de recuperació de la memòria, la història i el patrimoni agrícola de la ciutat de Terrassa i el Vallès, l’Ajuntament aposta per un projecte d’implantació de nous ceps.
La imatge, l’urbanisme de la ciutat del segle XXI té poc a veure amb la vila de segles passats. Ara costa d’imaginar, però l’agricultura no fas pas tant ocupava tots els espais del terme municipal. I bona part dels espais agrícoles del municipi i de la comarca es dedicaven al conreu de la vinya el segle XIX, amb varietats com el picapoll, la garnatxa, el macabeu, el xarel·lo i les autòctones locals Terrassench (o negrelló) i Plantamollet, segurament avui desaparegudes. A Terrassa es produïen grans quantitats de vins negres, blancs, generosos, rancis, secs, dolços… i el 1850, escumosos (predecessors del xampany o del cava).
Caballero: “Terrassa i la nostra comarca van ser junt amb el Bages els majors productors de vi de Catalunya. L’any 1850 el 70% de les terres cultivades al terme de Sant Pere eren vinya. No és casualitat que el primer cava de Catalunya el produís un terrassenc, en Pau Galí, o que el 1885 es fundés la primera estació ampel·logràfica d’Espanya, a càrrec d’en Bonaventura Castellet… Terrassa i la comarca eren al segle XIX el Penedès de l’actualitat, i els vins de la contrada tenien molta anomenada”.
“L’historiografia local, a excepció feta d’en Pere Roca Fabregat, ha treballat abastament la història industrial de la ciutat però poc la història agrícola, de molts segles d’història. Costa trobar a les xarxes fonts que parlin d’aquesta història agrícola i encara menys d’aquesta història i aquest patrimoni vinícola a les nostres contrades. El fet és que la vinya és un dels cultius més adaptats al clima mediterrani, a més a més de necessitar pocs recursos hídrics i ser un dels cultius més rics en biodiversitat. Un dels seus problemes radica en el fet de requerir de temps llargs per produïr, a més d’una relació inversió/benefici complicada per a les necessitats de subsistència de la majoria de petits productors i petites explotacions.”
