La família del veí de Terrassa desaparegut critica el retard en l’activació del protocol de recerca

Malestar, dolor i desesperació a la família de Faustino José Aranda. L’egarenc va desaparèixer el divendres al migdia quan es trobava ingressat a l’Hospital de Terrassa per una lleu pneumònia. Des d’aleshores, cada dia, s’han mobilitzat -amb l’ajuda de desenes de voluntaris- per intentar localitzar-lo. Per ara, no s’ha trobat cap indici. La darrera persona que afirma haver-lo vist és el conductor d’un autobús, que el va albirar a la rotonda de Mercavallès. Per això les recerques -que també han comptat amb el suport professional dels bombers, policia municipal, Mossos i ADF- s’estan duent a terme en aquella zona. Les càmeres de vigilància i de trànsit tampoc indiquen que en Faustino continués per la carretera nacional ni que agafés la C-58.

“Per les seves condicions físiques no pot haver anat molt lluny. Es va escapar de l’Hospital amb pijama i sabatilles, sense cap documentació i sense la seva medicació. Pateix demència i es trobava desorientat. Pensa que per anar a comprar a un establiment que té a uns 200 metres ha de fer fins a dues parades. No pot caminar molt”, explica a Món Terrassa la seva filla Ana. “Això és una agonia, comencem el dia animats per trobar-lo i quan arriba la nit ens enfonsem. És desesperant”, confessa.

La impotència per no saber on és el seu pare es barreja també amb la perplexitat de com ha funcionat tot el dispositiu de recerca. “No entenem que en casos d’urgència, com és el del meu pare, no s’hagi activat el protocol de recerca abans. No entenem perquè Mossos no va iniciar el dispositiu fins diumenge al matí, fins 48 hores després de la seva desaparició. I no entenem com pot ser que el vulguin desactivar només al cap de 24h. No volien continuar buscant-lo. Hem aconseguit que ens donin dos dies més. Però és incomprensible. El protocol s’hauria d’adequar a cada cas i depenent de la urgència”, critica.

“No estem preparats per no trobar-lo”

“Ens hem sentit desemparats. No sabem què fer. Hem aconseguit mobilitzar molts voluntaris, però quan arriben aquí ens fan marxar la meitat perquè diuen que molestarien el rastre dels gossos. Després ens han confessat que passades 24h i amb pluja, els gossos perden fàcilment el rastre. Aleshores perquè no ens deixen portar persones per buscar-lo? Estem perdent el temps”, afirma Ana.

A hores d’ara la família comença a tenir assumit que el final no serà el desitjat. “Ara només ens queda l’esperança que aparegui. No estem preparats per no trobar-lo. Sabem que cada hora que passa les condicions en què ens el podem localitzar no seran bones, però almenys volem trobar-lo. Això és un mal viure”.

Nou comentari