Les dones trans i el feminisme. Parlo per mi i qui se senti identificada que aixequi la mà. La gent pot creure que, canviant de sexe, de gènere, amb operacions i un DNI ja som dones. També hi ha les que facis el que facis per a elles mai seràs una dona i no et respecten com a persona.
Santiago Ramon i Cajal pensava que en els nen@s hi ha la veritat i tot el seu treball i un premi Nobel, l’avalen. Els nens, una pàgina en blanc on comencen a conèixer-se a si mateixos des de l’interior. És un treball indivisual. Observen el seu entorn i identifiquen a aquelles persones similars a ells i amb qui se senten segurs i amb qui comparteixen valors. Un cop assumeixen com s’identifiquen és quan expressen els seus sentiments. Des d’aquest moment, d’aquestes pàgines abans en blanc en comencen a sortir diferents actors. És un procés on l’únic que necessiten és el suport per part de la seva família, primer, i de les persones més pròximes, després.
La paraula trans significa: “a l’altre costat de” o “a través de”. Nosaltres, les trans, no hem de demanar permís a la societat. Des que naixem ja ho portem dins i ningú té dret a deixar-nos-en fora. Som aquí per sumar. Som una peça per encaixar dins del puzle de la societat, perquè sinó aquesta és incompleta.
El 8M, Dia Internacional de la Dona, per la igualtat, pels drets i la seva participació integral en la societat, no és una celebració festiva. És una jornada de reivindicació política i social.
Les dones i el feminisme, i els homes, són les peces, i si en falta una mai veurem el puzle complet.
Per la meva part, a la dona trans no miris el que veus, mira el que sent i qui és. A la meva feina, en una residència a Terrassa, quan algú em parla en masculí sempre tinc una de les meves residents que li diu: “És una dona, i es diu Anna”. Perquè el respecte està basat en el coneixement. I com he dit abans, som aquí per sumar i som una peça que ha d’encaixar a la perfecció.
Ni noi ni noia, simplement, soc l’Anna.
