El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac s’ampliarà, segons ha pogut saber aquesta mateixa tarda Món Terrassa. La Diputació de Barcelona ha accepta la proposta d’ampliació que van fer Terrassa, Vacarisses, Viladecavalls i Matadepera conjuntament. Fa un any, el juliol de 2020, el ple egarenc ja va instar a la Diputació de Barcelona com a administració gestora, a iniciar d’acord amb els municipis interessats els treballs de preparació i formulació d’una proposta de creixement, i a fer-ne la posterior tramitació a la Generalitat de Catalunya per la seva aprovació. A l’Ajuntament de Terrassa s’ha rebut amb satisfacció. El regido d’urbanisme, medi ambient i energia, Carles Caballero, parla de decisió “molt important”. Preguntat sobre la notícia, ha afirmat: “Això sembla. Per ara no tenim la confirmació de la diputació. Si fos així, representa una fita històrica en l’anhel de les terrassenques i els terrassencs de preservar el nostre entorn natural. A més a més del fet que un tram de la nostra anella verda es converteixi en parc natural. No tenim ara per ara el detall de les hectàrees que se sumaran, però sí sabem que representaria, en cas d’acceptar-se la proposta dels 4 municipis, de l’ampliació més gran de la història recent del parc. Sense oblidar-nos de la connexió en continu dels espais naturals de Sant llorenç i l’Obac i el de montserrat. La figura de parc representa l’eina de protecció més poderosa del sòl no urbanitzable. Màxima satisfacció perquè amb cada pam de territori que convertim en parc natural en garantim la seva preservació per a les futures generacions.” Josep Tarín, alcalde de Talamanca i diputat provincial d’espais naturals ja s’ha reunit amb alguns alcaldes i els ho ha comunicat. El de Vacarisses, amb el que ha parlat aquesta tarda Món Terrassa, està eufòric. “Fa més de 20 anys que hi anem al darrere, i no ens feien massa cas. Ara, quan s’hi ha sumat Terrassa, tot ha estat una altra cosa. En els sis anys que porto d’alcalde és una de les millors notícies que he rebut. L’ampliació converteix el terme municipal de Vacarisses en el connector biològic entre els parcs naturals de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i el de la muntanya de Montserrat. Per nosaltres és molt important. Estic realment content, i a més a més la Diputació vol anar més enllà i sumar espais protegits a Castellbell i a Sant Vicenç. És la gran notícia dels últims anys”.
Les dades
El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, gestionat per la Diputació de Barcelona, té actualment una superfície de 13.693,78 Ha i ocupa terrenys de dotze termes municipals situats en tres comarques diferents; el Bages, el Moianès i el Vallès Occidental. Aquests municipis són: Castellar del Vallès, Granera, Matadepera, Monistrol de Calders, Mura, Pont de Vilomara i Rocafort, Rellinars, Sant Llorenç Savall, Sant Vicenç de Castellet, Talamanca, Terrassa i Vacarisses. Terrassa té poc més de 763 hectàrees dins el Parc Natural. El límit sud del Parc entra al terme de Terrassa vorejant la urbanització els Caus i arriba al turó dels Pinetons, i des d’aquest segueix carenejant en direcció est fins a creuar el torrent dels Caus i travessar la carretera B-122. Des d’aquest punt el límit segueix primer el torrent de les Foradades, en direcció nord, i després el camí de la Font del Troncó, girant cap al sud fins a la font del mateix nom. El límit del Parc segueix el camí, en direcció oest, fins al collet de l’Àliga i direcció nord-oest per la carena de la serra de les Pedritxes fins al turó del mateix nom on entra en terme de Matadepera.
Al sud d’aquest límit continua el paisatge típic dels vessants mitjans (entre 600 i 300 metres d’altitud) que també trobem dins el Parc, amb masses forestals que mantenen un grau d’artificialització baix i on convergeixen elements d’interès paisatgístic i cultural. Es combinen els boscos ben estructurats i diversificats de gran valor i els ambients típics de torrents amb alguns espais oberts al voltant d’elements patrimonials com el cas de les masies de Can Guitard, els Pinetons o la Caseta de la Pineda. En aquests espais també es desenvolupa un ús social important i poden esdevenir claus en el foment d’activitats compatibles amb la protecció dels valors naturals. Aquesta continuïtat de la massa forestal no urbanitzada i amb enclavaments d’interès paisatgístic, social, geològic i per a la biodiversitat s’estén més enllà dels límits de Terrassa, especialment cap a l’oest, dins els termes municipals de Vacarisses i Viladecavalls, però també cap a l’est, prenent els termes de Matadepera i de Castellar del Vallès. Existeixen estudis que conclouen que aquests espais tenen un gran valor natural i prenen especial importància com a part del connector ecològic entre espais naturals protegits, com per exemple el cas del sector de la Serra de Collcardús, clau per a la connexió amb Montserrat.
La primera figura de protecció del Parc Natural va ser el Pla especial del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, aprovat per resolució ministerial de 24 de juliol de 1972, d’acord amb la legislació urbanística vigent aleshores. Fou el primer espai natural protegit mitjançant l’aprovació d’un pla especial urbanístic. Posteriorment, l’abast d’aquest pla, pel que fa a superfície i a normativa, es va ampliar quan, el 4 d’octubre de 1982, la Comissió Provincial d’Urbanisme de Barcelona va aprovar el Pla especial, promogut per la Diputació de Barcelona, tot acollint-se a la Llei del sòl revisada l’any 1976. L’àmbit d’aquest Pla especial ocupava una superfície de 9.638 hectàrees. No fou fins l’any 1987 que mitjançant el Decret 106/87, de 20 de febrer, es creà el Parc Natural d’acord amb la Llei 12/85 d’Espais Naturals, aprovada dos anys abans al Parlament de Catalunya. La declaració de Parc Natural incloïa tot l’àmbit del Pla especial urbanístic vigent en aquell moment. A partir de 1994 i a petició de diversos ajuntaments, especialment de la zona nord del Parc, la Diputació de Barcelona va posar en marxa una modificació del Pla especial urbanístic, que va acabar incorporant 4.055 hectàrees més, assolint doncs una superfície de 13.693 ha, el que representava un 42% d’increment de l’àmbit, la majoria al sector nord i nord-est del Parc, i que per tant que no va afectar al terme municipal de Terrassa. Aquest nou Pla va ser aprovat pel Ple de la Diputació de Barcelona el 26 de març de 1998, d’acord amb les prescripcions de la resolució del conseller de Política Territorial i Obres Públiques de data 24 de desembre de 1997. L’aprovació definitiva es va produir el 19 de juny de 1998 i va ser publicada en el DOGC el 9 de setembre de 1998. Aquesta ampliació va suposar doncs, una diferència entre els límits que atorgava la declaració de Parc Natural i els límits del nou Pla urbanístic.
L’Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona és la responsable de la gestió directa de l’àmbit territorial inclòs en l’actual Pla especial, i per tant de la governança i de l’execució dels programes de conservació del patrimoni natural i cultural, de la creació i el manteniment de les infraestructures i dels serveis generals, de l’ús públic i de l’educació ambiental, que s’hi desenvolupa.
Els instruments de planificació de nivell superior que estructuren el sistema d’espais protegits a nivell català i europeu, el Pla d’espais d’interès natural (PEIN) aprovat pel Decret 328/1992 i amb categoria de Pla sectorial territorial, i la Xarxa Natura 2000 respectivament, inclouen també l’espai de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, que després de les darreres modificacions sobrepassa els actuals límits del Pla especial urbanístic aprovat per la Diputació de Barcelona el 1998, fins assolir una superfície de 16.084,57 ha. Tenim doncs un àmbit de protecció legal que actualment queda fora dels límits del Parc Natural i dels instruments de gestió que hi disposa la Diputació de Barcelona. Els boscos formats principalment per alzinars i pinedes mediterrànies, situats al sud de l’actual límit del Parc Natural, i que arriben fins les planes agrícoles del nord de Terrassa són una extensió funcional de les masses forestals de la resta del Parc i formen part de la mateixa unitat del paisatge, Sant Llorenç del Munt i l’Obac – El Cairat, figura contemplada a la llei del paisatge de l’any 2005.
Aquests boscos, que també s’estenen ocupant part dels termes municipals de Vacarisses, Viladecavalls, Matadepera i Castellar, són masses ben conservades, més o menys continues amb excepció de petites clarianes agrícoles, sovint al voltant de les masies, que esdevenen clau per a la connectivitat ecològica amb la resta d’espais naturals protegits de la Regió Metropolitana. Concretament són part del connector sud entre el parc natural de Sant Llorenç i Montserrat i del connector nord-sud amb el Parc natural de Collserola, espais que també formen part de la Xarxa Natura 2000. El Pla d’ordenació urbanístic municipal de Terrassa de l’any 2003 ja va establir un sistema d’espais lliures territorials entre els quals es trobava l’anomenat Parc natural de nova reserva (P8) que incloïa els sòls situats en la franja sud de l’actual Parc Natural i que ocupava 1.304 hectàrees, sobre els quals es proposava la futura ampliació dels límits del Parc natural, i que constituïa, segons el Pla, un conjunt d’espais lliures de gran extensió, interès i utilitat pública. La Modificació puntual del planejament urbanístic en l’àmbit de l’Anella Verda, en vigor des del passat 28 de febrer de 2020, qualifica aquesta mateixa superfície, que representa gairebé el 30% del sòl no urbanitzable municipal, com a àmbit d’especial interès ecològic, concretament com a Parc natural de nova creació, (nomenclatura apn), sobre els quals es proposa la futura ampliació dels límits del parc natural, mantenint la voluntat del planejament anterior i les propostes recollides en el procés de participació ciutadana de l’Anella Verda. Altres ajuntaments vallesans també han promogut figures de protecció dels espais forestals situats al sud del Parc Natural. L’any 2010 es va aprovar el Pla especial de protecció del connector sud entre Sant Llorenç del Munt i Montserrat dins el terme municipal de Vacarisses i l’any 2007 el Pla especial de protecció de la Serra de Collcardús dins el terme de Viladecavalls. Altres com Castellar del Vallès, que ja va iniciar un procés de reflexió sobre l’ampliació del parc durant la revisió del POUM, estudia quina part del seu terme municipal s’hi podria incloure. Així doncs, un augment de la superfície qualificada com a Parc natural, incorporant espais fronterers situats fora del límit actual, permetria incorporar un territori de gran valor, on es desenvolupen processos ecològics essencials, i amb un paisatge i hàbitats similars als que podem identificar a la resta del Parc.
El valor d’alguns d’aquests espais ja ha estat reconegut anteriorment amb la seva inclusió dins el PEIN i la Xarxa Natura 2000, figures que ja inclouen una superfície major a la de l’actual parc, i també a través de les esmentades propostes i instruments urbanístics municipals que s’han anat aprovant als darrers anys en la vessant sud del Parc, com és el cas de Vacarisses i Viladecavalls. L’Ajuntament de Terrassa té a la seva agenda política aquesta ampliació del Parc en el seu terme 4 municipals des de fa una colla d’anys, i en diverses ocasions s’han realitzar gestions en aquest sentit, sense resultats positius, atenent que la Diputació de Barcelona tenia en marxa altres processos de revisió d’espais naturals, ara ja finalitzats o en vies de finalització.
