COMUNICAT ÍNTEGRE
Tenim un problema de vulneració de drets civils de les persones migrants a Terrassa? Si és així perquè cap dels grups del consistori, o el mateix alcalde, consideren pertinent posicionar-s’hi? Que estan fent els Mossos a Terrassa? Aquestes són algunes de les preguntes que ens fem quan descobrim arran del mitjà de comunicació La Directa una situació d’intimidació policial vers una fotoperiodista, Mireia Comas. Davant dels fets constatats podem trobar dos grans problemes que fóra bo no menystenir.
En primer lloc es tracta que dos agents d’un escamot d’antiavalots de l’ARRO dels Mossos d’Esquadra va intimidar i amenaçar a una periodista per a impedir que retrates el control. Obligant-la a esborrar una fotografia que ja havia fet i amenaçant-la en detenir-la per desobediència a l’autoritat per no esborrar la fotografia. El més greu, però del cas és que els agents hagin realitzat una interpretació jurídica pròpia per a justificar l’amenaça. Segons els Mossos «s’ha de demanar permís» per a retratar als cossos policials en acció. Però és que la Llei de protecció de la seguretat ciutadana, la Llei Mordassa, en el seu article 36.23 parla estrictament d’un ús “no autoritzat d’imatges o dades personals”, res a veure amb l’obligació de demanar permís. Val a dir que la Llei Mordassa és una llei denunciada per Amnistia Internacional pel seu caràcter vulnerador de drets civils i justament per això en procés de debat al Congrés, amb el PSOE impedint-ne la derogació mentre els grups independentistes, d’esquerres i republicans en defensen la seva completa derogació. Amnistia Internacional també ha denunciat que durant la pandèmia la Llei Mordassa, formulada pel PP de Rajoy entestat a criminalitzar la PAH i tota protesta social, ha servit per imposar un milió de sancions per un valor de més de 563 milions d’euros. Un cos policial que reinterpreta a parer seu fins i tot la mateixa llei Mordassa no és un cos policial és una guàrdia pretoriana. Tenim un problema amb els Mossos i és un problema de model policial.
En segon lloc, l’altre gran greuge més enllà dels tics autoritaris dels Mossos rau en la conducta que estava sent retratada per la periodista: les identificacions als joves d’origen marroquí a Terrassa. Solucionar la manca de papers legals que garanteixin la plena condició de ciutadania amb identificacions policials pot ser una solució adequada al parer de l’extrema dreta de Vox o Lepen, no pas d’unes institucions que es vantin de republicanes i progressistes.
La solució democràtica i republicana consisteix a estendre i garantir la condició de ciutadania a tot nouvingut i nouvinguda a Terrassa. I les institucions que es considerin republicanes han de posar-se al capdavant d’aquesta lluita pels drets civils, també pels dels joves d’origen marroquí de Ca n’Anglada. No hi valen excuses competencials o pretesament jurídiques, senyor Ballart i companys i companyes d’Esquerra Republicana de Terrassa. L’Ajuntament té el deure de garantir el dret de ciutadania a tots els seus habitants i de controlar democràticament als cossos policials que actuen a Terrassa.
Des de la CUP de Terrassa expressem tot el nostre suport amb la periodista Mireia Comas i amb els i les joves d’origen marroquí. Esperem que l’alcalde i l’ajuntament de la ciutat siguin conscients del problema que tenim al davant. Des de la CUP de Terrassa farem sentir la nostra veu solidària a totes les institucions, però també als carrers que és l’exemple que hem après de l’Arcadi Oliveres: quan les institucions no s’escolten als sense veu cal lluitar i desobeir per conquerir tots els drets.
