Era una llegenda popular i ara s’ha confirmat. El soterrani del que va ser la Casa del Poble de Terrassa, al número 15 del carrer Cremat encara amb la façana dempeus, alberga un refugi antiaeri per protegir-se dels bombardejos franquistes durant la Guerra Civil. Així es va constatar aquesta tardor durant una inspecció que va fer el mateix regidor d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) Josep Forn i que reflecteixen les fotografies de Cristóbal Castro. El refugi, de fet, és una fresquera (rebost soterrani), transformat en un amagatall tres metres sota terra, amb unes escales, un passadís i una habitació d’uns dotze metres quadrats, amb bancs als costats. Va aparèixer quan el ministeri de Treball va enderrocar l’edific en l’interior quan amenaçava ruïna el 2018.
“Els bancs als costats porta a deduir que estava habilitat per poder-hi seure i passar-hi hores”, explica Forn a MonTerrassa. “Perquè a les fresqueres, normalment, només hi havia ganxos a les parets per penjar-hi queviures”, detalla. “En cas de bombardejos, hi podien cabre una dotzena de persones en aquell espai i està en bon estat de conservació”, assenyala el regidor republicà. “Veus el sostre, que sembla que sigui de volta catalana i tot, i en bon estat de conservació”, destaca Forn per a qui el que quedaria per fer és “rehabilitar tot l’accés” per a poder-hi fer visites. D’altres passadissos soterranis dels quals es parla al centre de la ciutat encara no s’han localitzat mai.
“Durant la Guerra Civil (1936-1939), sabem que el Govern de la Generalitat va fer un ban instant a tots els que tinguessin masies, cases i espai per habilitar les fresqueres o altres soterranis com a refugis antiaeris”, posa en context el regidor tot recordant que el mateix alcalde de Matadepera, Guillem Montagut, els ha dit que la masia familiar també compta amb un d’ells.
Els bombardejos de gener del 1939
Efectivament, Terrassa i Matadepera van ser bombardejades el 24 i 25 de gener del 1939 per l’aviació feixista italiana de Mussolini. El 24, es van llançar vuitanta bombes de cent quilos a la zona que va de la carretera de Montcada a l’actual avinguda Àngel Sallent, en aquell moment no urbanitzada, al sud-oest de Ca n’Aurell. L’endemà, va ser contra un pont de la carretera de Matadepera i les bombes van caure als carrers Can Pous i Ricard Marlet d’aquest municipi, a prop de la riera de les Arenes. L’objectiu, de fet, d’aquesta aliança entre les tropes franquistes i Mussolini era l’aeròdrom de Sabadell i es volia preservar expressament la indústria tèxtil de les dues ciutats. Per això, no es va bombardejar directament el nucli urbà, tal com explicava fa un any en aquest digital Joan Manel Oller.
En la tasca de preservar aquesta memòria històrica, Forn revela que els responsables del Museu de Terrassa van considerar el 2018 que “no estava demostrat que això fos un refugi antiaeri”, tot afegint que, en el seu cas, “no hi van entrar a veure-ho i constatar-ho”. El desig d’ERC, com a hereus d’aquest espai que Fraternitat Republicana va convertir a principis del segle XX en un important centre social i cultural de la ciutat, és obrir-ho al públic. “El dia que ens tornin la Casa del Poble, anirem a buscar totes les solucions possibles per poder arreglar els accessos i poder-lo fer visitable perquè és interessant i sorprenent i forma part de la nostra història”, afirma Forn de la devolució pendent per part de l’Estat de tot aquest entorn confiscat després de la guerra pel règim franquista. I del qual, actualment, només s’ha recuperat per als sindicats democràtics, CCOO i UGT, la part oposada del carrer de la Unió, que havia estat un teatre.
Un retorn en sis mesos que s’allarga
Precisament, aquesta devolució està pendent que s’apliqui la Llei de Memòria Democràtica del 2022, que preveia el retorn de 1.056 béns d’entitats republicanes a tot l’Estat espanyol d’abans del 1939 en un termini de sis mesos. “Aquests sis mesos ja fa temps que han passat, han passat més de tres anys i encara no s’ha fet”, es queixa Forn, que posa en relleu que el grup del Senat d’Esquerres per a la Independència, format per ERC, Bildu i BNG, va entrar una pregunta a la comissió de Justícia el desembre passat pendent de contestar per part del ministeri de Política Territorial i Memòria Històrica en la pròxima reunió.
De moment, el grup local d’ERC ha decidit tornar a ocupar activament l’espai com a “legítims propietaris” i mantenir la campanya La Casa del Poble, per al poble!, de recollida de signatures per a reclamar aquest retorn per a una futura plaça pública. Perquè, immediatament, els republicans el cediran a l’Ajuntament perquè hi faci, precisament, un espai de memòria històrica. Una cosa amb la qual l’equip de govern s’hi mostra favorable. “N’hem parlat amb l’alcalde, Jordi Ballart, i hi està d’acord”, confirma el regidor republicà. “Es va oferir a parlar amb el ministeri perquè, a vegades, hi ha permutes d’espai”, dona a conèixer Forn com a possibilitat.
I en aquesta actitud d’ocupació activa del solar, ERC ha previst el mes de març vinent diferents activitats. Entre les quals, una calçotada popular, un dinar dins de la Jornada Solidària dels Castellers de Terrassa, el 21 i 22 de març, i, pendent de tancar, un altre dinar popular la jornada feminista del 8 de març amb el Casal de la Dona.
