El Kasalet celebra aquest proper mes de març els seus 25 anys de vida a Terrassa, i ho fa pendent d’una ordre de desallotjament imminent. Aquest edifici, ubicat al carrer Societat, es troba okupat des de l’any 2000, convertint-se en un espai del col·lectiu Acció Autònoma al 2003, i finalment amb el Kasal Okupat Joan Berney (2005).
L’amenaça del desnonament plana des de fa mesos, juntament amb el Kalitxet, ubicat just al costat, a la placeta de la Creu Gran. De fet, el passat 28 de gener, hi havia una ordre judicial per la qual havien d’abandonar l’edifici. Finalment, però, es va aconseguir un ajornament amb una nova data de llançament ja assenyalada: el 25 de març.
Des de Kasalet s’han mantingut ferms i anuncien que no pensen marxar d’allà ja que s’ha convertit en un emblema de resistència per al moviment antirepressiu i anticapitalista de la ciutat. L’entitat ha explicat que no només no marxaran sinó que continuaran la lluita per visibilitzar els seus arguments en defensa de l’okupació. I mentrestant, es mantindran totes les activitats habituals (xerrades, exposicions, projeccions i assemblees).
El pròxim dia 22 de març han convocat una nova manifestació per aturar el desallotjament dels dos immobles. Serà a les 18:30 des de la plaça Vella. I el mateix dia del desnonament, està prevista una gran concentració des de les set del matí a la Creu Gran, amb xocolatada inclosa.
La motivació del Kasalet i Kalitxet a mantenir-se dempeus
El Kasalet ha volgut recordar en un acte obert a la ciutadania els motius pels quals consideren que l’okupació és un instrument per plantar cara als fons voltor i a l’especuliació. Després de fer un repàs a la situació del mercat habitacional a la nostra ciutat, l’entitat ha explicat que “creiem que l’okupació d’habitatges abandonats, utilitzats com a eina d’especulació i buits per fer-ne negoci, és una necessitat. Aquests immobles, en mans de grans tenidors, bancs i persones que es lucren del sòl i de la necessitat d’habitatge, han de ser recuperats per aquells que necessiten un sostre per viure, créixer i construir una vida digna, sense estar ofegats pels deutes ni per l’angoixa d’arribar a final de mes”, han dit.
En aquest sentit, asseguren que l’okupació “permet qüestionar el model d’accés a l’habitatge, l’ús especulatiu dels immobles i la conversió de necessitats bàsiques en nínxols de guany econòmic. Al mateix temps, reivindica el dret real i efectiu a l’habitatge per a tothom”. A més, recorden que tan el Kalitxet com el Kasalet tenen també una segona funció important dins dels moviments socials dissidents. “La possibilitat de crear llocs d’autogestió permet molta llibertat sobre els continguts, les activitats i els horaris, sense cap mena de censura ni imposicions. Aquests espais es converteixen en refugis per a projectes i campanyes que qüestionen l’status quo, on la creació col·lectiva es construeix lluny de qualsevol forma d’opressió: sexista, homofòbica, transfòbica, racista, xenofòga, feixista, etc”.
I afegeixen que “No depenem de cap institució, de cap subvenció, i de ningú ens digui el que hem de fer ni com ho hem de fer. Defensem l’acció directa com una de les eines per enfrontar-nos als problemes socials que patim. Vam okupar el Kasalet davant la manca d’espais a la ciutat on les persones poguessin organitzar-se lliurement, alhora que paradoxalment existien i existeixen molts espais abandonats”. Per tot plegat, consideren que “la vila de Terrassa no es pot permetre la pèrdua d’espais de crítica al sistema establert, que ens vol condemnar a una vida gris, de submissió i passivitat, on els nostres drets com a persones siguin trepitjats sense oposició”.
