El jutjat contenciós 14 de Barcelona ha evitat que l’Ajuntament de Terrassa desallotgi un matrimoni amb pocs recursos econòmics, considerat vulnerable, i que viu en uns baixos al barri de Ca n’Anglada, amb cèdula d’habitabilitat, perquè el consistori el considerava un local i no una casa habitable. En una sentència de juliol i que la Plataforma 2015 Projectes i Gestió -un lobby vallesà d’experts en canvi d’ús de local a habitatge-, ha donat a conèixer ara, s’argumenta que “ens trobem davant una edificació ja construïda i que la seva demolició comportaria perjudicis irreparables a l’actora -la parella-, en el cas que es dictés una sentència estimatòria”. “Igualment, -prossegueix el jutge- ha quedat acreditada la situació econòmica dels recurrents, que els fa impossible poder assumir l’abonament de les multes coercitives”.
La història arrenca el passat 12 d’abril. L’Ajuntament de Terrassa va notificar, oficialment, al propietari d’uns baixos a Ca n’Anglada, Manuel A., que la casa que va comprar al febrer de 2022 -inscrita com habitatge en el Registre de la Propietat número 2 de Terrassa i amb cèdula d’habitabilitat vigent- havia “de ser desallotjada en el termini d’un mes”, ja que el consistori considerava que és un local. Els propietaris de l’habitatge, una parella en situació econòmica vulnerable, van quedar fortament afectats per aquesta decisió municipal, ja que tant el notari, com el Registrador de la Propietat van verificar la condició de habitatge i que, quan es va vendre, no existia cap inscripció d’expedient de disciplina urbanística obert per restablir l’ús com local.
“No entenem res; estem desconcertats i ens sentim desprotegits. Hem hagut de fer un gran esforç econòmic per tirar endavant la hipoteca i comprar aquest pis”, va lamentar Manuel A., fa uns mesos. Es tracta dels baixos d’un edifici construït al 1960, a prop de la riera de les Arenes. Els propietaris van signar una hipoteca amb una entitat bancària, la qual va ratificar que “no és un local, sinó que té ús residencial”. En el supòsit que l’Ajuntament executi aquest desnonament, aquesta parella haurà de seguir pagant la hipoteca, tot i que perdin el seu únic habitatge.
“Desnonament encobert”
La Plataforma 2015 Projectes i Gestió Canvi d’Ús de Local a Habitatge es va fer càrrec d’aquest cas i a l’abril va iniciar un contenciós administratiu. El seu portaveu, Jose Maria Coderch, enginyer tècnic, API i administrador de finques, considera que l’Ajuntament feia “un desnonament encobert. La seva decisió és d’una greu irresponsabilitat ja que hem acreditat que aquesta casa porta 63 anys inscrita com habitatge, des de la seva construcció recollida en inscripció del Registre de la Propietat no2 des del 27 de maig de 1960”.
Aquest juliol, el jutjat contenciós 14 de Barcelona ha fallat a favor de la parella i en contra de l’Ajuntament de Terrassa. Així i tot, Coderch lamenta que “tot i la mesura cautelar, el consistori vol imposar una multa coercitiva de 600 euros a persones reconegudes com a vulnerables. Tot plegat, -diu- és un despropòsit per part de l’Administració que ha de vetllar pel ciutadà més feble”. El Síndic de Greuges de Terrassa ha manifestat que no pot intervenir en aquest cas, al estar en marxa un procediment municipal administratiu .
El portaveu de la Plataforma deixa clar que “la responsabilitat es de la Gerència d’Urbanisme de l’Ajuntament de Terrassa, que va trigar un any en inscriure en el Registre l’inici de l’expedient i els afectats van comprar l’any 2022, amb la supervisió del notari i del Registrador de la Propietat de Terrassa 5 i la cèdula d’Habitabilitat vigent des de 2021”. Per això, insisteix, ”l’Ajuntament és responsable dels danys econòmics que es poden produir ( hipoteca existent) per uns 135.000 euros que deu indemnitzar als afectats”.
