El jurat popular ha declarat culpable per unanimitat Jaume Badiella per un delicte d’assassinat amb traïdoria, sense aprovar l’acarnissament, després que aquest matés a la seva ex parella Mònica Borràs amb una destral l’agost de 2018 al seu pis del carrer Volta de Terrassa. El jurat ha fet la lectura del veredicte a les dues del migdia a la sala de vistes número 2 del jurat de l’Audiència de Barcelona, després que ahir dilluns els seus nou membres quedessin aïllats per deliberar. Així doncs, queda vist per sentència.
Per una banda, l’Acusació Particular i el Ministeri Fiscal demana fins a 25 anys de presó per Badiella, ja que consideren que es tracta d’un assassinat amb traïdoria i acarnissament. Per altra banda, la Defensa demana rebaixar la pena fins a 10 anys de presó, ja que no considera que fos un assassinat, sinó un homicidi imprudent.
Durant els cinc dies que ha durat el judici, familiars i amics de l’acusat i de la víctima, agents de Mossos d’Esquadra, metges forenses i psiquiatres han assistit a l’Audiència de Barcelona per declarar, així com el propi Badiella, qui ha estat present a la sala tots els dies. Assegut al banc dels acusats, el terrassenc s’ha mostrat molt calmat durant totes les sessions. Majoritàriament amb el cap cot i escoltant amb atenció, amb l’esquena corbada i centrant la mirada en un punt fix del terra de la sala, i de tant en tant arrufant les celles i canviant l’expressió de la cara per mostrar disconformitat amb alguna declaració. En la segona sessió del judici va ser el torn de la seva declaració, el moment més esperat.
La mala qualitat acústica de la sala i haver de parlar amb les mascaretes posades dificultaven l’escolta de les declaracions -tant de l’acusat com la resta de testimonis-, però Badiella va confessar clarament que “vaig empènyer [a la Mònica] dins del lavabo, vaig agafar el primer que vaig trobar a prop, i dins el lavabo la vaig començar a picar amb una destral fins que va caure a terra”.
L’últim dia del judici va mostrar el seu penediment per aquesta “cosa monstruosa” que havia fet i va demanar disculpes als familiar i amics de la Mònica, i a totes aquelles persones a les que ha pogut fer mal amb la seva mort: “He causat dany i dolor a familiars directes i amics, vull demanar perdó”. I va afegir: “La Mònica evidentment no en tenia la culpa. Sóc conscient que he matat a una persona innocent. La seva mort no és justa, però que s’entengui que el que vaig viure jo tampoc no ha sigut just”.
