Terrassa ha començat a caminar per fer realitat el futur Arxiu LGTBIQ+. Amb motiu del desè aniversari del Pacte DASIG es va fer un acte de cessió simbòlica de recursos materials en aquest nou instrument, que ha de permetre preservar la memòria col·lectiva del moviment LGTBIQ+ a la ciutat. Activistes com Lluís Rambla (Front d’Alliberament Gai de Catalunya – FAGC), Roser Ampurdanès (Dona més Dona), Ángeles Ruiz i Gema Sánchez (Associació ACORD) han contribuit amb materials personals que enriquiran aquest futur espai de memòria.
L’arxiu LGTBIQ+ serà integrat a l’Arxiu Històric de Terrassa, fins ara dirigit per Joan Soler -que ha agafat aquesta setmana el càrrec de secretari tècnic de la GAIP – Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública-, amb la col·laboració de l’investigador en memòria LGTBIQ+ João França. L’acte també va comptar amb la participació d’Imma Vilches, directora de Terrassa Arts Visuals, que ha col·laborat en el procés de creació i visibilització d’aquest projecte cultural i de memòria.
“Estem recopilant, sobretot, documentació dels anys 70 als 90”
Per conèixer una mica millor com serà aquest Arxiu, la importància que té i què hi podrem trobar, MónTerrassa ha parlat amb Joan Soler Jiménez, director de l’Arxiu Històric de Terrassa.
Què és l’Arxiu LGTBIQ+?
El que hem presentat és l’inici de la creació de l’arxiu LGTBIQ+, de la ciutat de Terrassa, que era una tipologia d’arxiu que no teníem i que altres ciutats com Barcelona o València ja estaven fent. Aleshores, som una de les primeres ciutats que hem decidit recollir tota la documentació dels moviments, dels activismes, de les persones que han estat reivindicant aquests drets des dels anys 70 fins al principi del segle XXI.
D’on sorgeix aquesta necessitat?
Fins ara, teníem una documentació que residia en algunes institucions, però, sobretot, en moltes cases particulars. El que creem és aquesta suma de documentació perquè qualsevol persona que vulgui estudiar tot aquest fenomen de manera completa tingui un sol lloc on poder-ho consultar. Això neix d’una iniciativa de la regidoria de Cultura que van fer una exposició sobre aquests moviments i es van trobar que no hi havia documentació.
I què es va fer?
Van començar a trucar a cases de gent que havia estat implicada en diferents moviments i allà és on va començar a aparèixer la documentació. És a dir, que seguíssim de documentar o explicar la història d’aquests moviments només amb la documentació municipal la creada pel propi Ajuntament, tindríem un biaix en què no explicaríem probablement res de realment profund del que es busca en tot plegat.
En aquest Arxiu quin tipus de materials hi podem trobar? Fotografies? Documents? Vídeos?
Sobretot fotografies, cartells… El que ens està arribant ara sobretot és la documentació dels anys 70, 80 i 90, per tant, majoritàriament en paper i, bàsicament, és documentació de sol·licituds perquè siguin reconeguts els drets, molts cartells, molts actes, molta mobilització. A partir del 2000, el que sí que ens hem trobat ja és molta fotografia digital, hi ha una part de vídeo, però aquesta part és la que ara anem començant a recollir. És una acció que comença i que el deixem obert perquè es vagi construint. Aquest és el pas que fem.
El testimoni oral, heu pensat d’incorporar-lo?
El testimoni oral s’ha fet amb altres activitats d’aquest estil i no descarto la possibilitat que puguem parlar amb algunes de les persones que han estat més implicades en tot plegat i els hi podem fer una entrevista com s’ha fet, per exemple, amb la memòria democràtica, la memòria històrica, la memòria veïnal, la memòria rural… La memòria d’aquests moviments probablement podrem fer aquestes entrevistes i incloure-ho en tot aquest llegat.
És un arxiu en què té molta presència el tema històric de drets civils, però també hi ha una part més de cultural o lúdica del moviment?
Són les dues coses. La part de drets i de defensa i de lluita pels drets és fonamental que estigui documentada i que no tinguem només la documentació pròpia de l’Ajuntament, sinó que hi hagi la de la societat civil. I llavors la part cultural és bàsicament com s’expressen tots aquests moviments. Al final fan activitats culturals però amb el rerefons de reivindicar i lluitar per tots aquests drets. Una cosa suma a l’altra.
Com ha estat la resposta?
Molt, molt positiu. La gent de seguida ha entès el missatge que hi havia al darrere, els ha agradat això que sigui una novetat, els ha agradat sentir-se comunitat, perquè a vegades es pregunten, nosaltres que som activistes, som un moviment, què som? Sou persones que actueu com a comunitat i que teniu uns objectius comuns. Sigueu, diguem-ne, del gènere que sigueu i com us sentiu, etc. Nosaltres com a arxiu els oferim els serveis que habitualment ja fem, però, a més, el que hem fet és sumar-nos a la seva comunitat, per dir-ho així.
Això serà la base de molts estudis i investigacions.
Exacte. Ara hi ha hagut exposicions que s’han fet, hi ha un estudi que ja s’ha acabat que sortirà a la revista Terme de principis d’any. Sobretot aquesta mobilització des dels anys 70 fins al principi del 2000. Aquest estudi ja s’ha encarregat i ja està redactat i presentat. I la gràcia de tenir tot aquest material és que podem seguir investigant i fent coses.
