La festa grossa va ser aquest diumenge, amb tot de clients fidels, gralles, tambors i gegants. Però encara quedava un matí de dilluns per acabar de fer l’acomiadament abans no es dediqui, d’aquí a dijous, a fer la liquidació amb la devolució de diaris i revistes ja amb les portes abaixades. Joan Garcia ha estat treballant 52 anys en aquest Quiosc del carrer Nou de Sant Pere, cantonada amb carrer del Passeig, al bell mig de Terrassa, després d’haver començat el negoci amb el seu pare i el seu germà Víctor quan ells dos encara eren estudiants. Plega perquè es jubila, però també perquè no hi ha renovació de contracte de lloguer, però malgrat la crisi que arrossega la premsa de paper hi ha un relleu generacional amb el repartiment a domicili unes quantes cases més amunt.
“El que m’emporto de tots aquests anys és el fet d’haver tractat la gent, les converses que hem tingut i la manera com els altres ens han tractat des del primer dia”, ens explica encara emocionat el Joan aquest dilluns poc després de les nou i a poca estona que a les deu tocades abaixi les persianes per començar a fer la devolució. “Tant el meu germà com jo vam començar molt joves i sempre vam tenir l’ajuda per tirar endavant, i ho hem aconseguit”, es felicita d’aquesta feina de contacte diari amb els clients sense pantalles interposades i malgrat que els temps siguin més que mai digitals.
“Ens ha passat, per exemple, un cas d’una persona que per una sèrie de problemes es va passar al digital, però ara venia a buscar el diari físic perquè no s’acostumava a llegir-lo d’aquesta altra manera”, ens contesta sobre aquesta crisi del paper des de principis de segle amb internet i un model econòmic que continua en quarantena. El seu llegat, però, no es queda aquí.
Entrant i sortint enmig d’aquests acomiadaments, hi ha els dos xicots que, a partir d’ara, portaran un local no gaire més lluny al carrer a la Creu Gran, 44, camí de la Seu d’Ègara, on tindran el punt logístic per a fer el repartiment dels exemplars a domicili. Una feina que el Joan ja havia engegat feia uns quants anys. Ho faran cada dia des de les cinc i mitja del matí i, quan hagin acabat el repartiment, encara s’hi podrà anar a comprar el diari fins a les deu.
“Jo estaré uns dies allà fins que més o menys ens posem tots a to, s’expliqui com funciona, amb el tema de llistats, perquè els repartiments ells ja ho coneixen de sobres perquè ja fa temps que ho fan”, avança com a ocupacions en les pròximes setmanes. “I, en aquell moment, quan ja vegi que puc plegar, plego”, diu sense amargor als quasi 67 anys per poder gaudir del seu retir.
Però la família segueix amb la tasca, perquè el seu germà, dos anys menys jove, manté el seu Quiosc a la carretera de Matadepera amb el carrer de l’Autonomia i la seva dona el Quiosc de la Rambla d’Ègara, entre Doctor Ullés i Antoni Torrella. Tota una xarxa de llibreries, que havia tingut també un episodi al carrer de la Font Vella i que parla d’una època en què els titulars es descobrien a les set o vuit del matí anant a buscar el periòdic.
El Joan, en el seu cas, s’emporta l’afecte de tots aquests clients fidels i els esporàdics des dels anys vuitanta, com qui signa aquest article, cada cop que s’havia d’anar a buscar una revista que no es trobava en cap més llibreria de la ciutat. No hi ha cap espai d’aquests que sobri, sinó que es troben a faltar.
