“Jo, de gran, vull tenir casa” aquesta ha estat la principal reclama que han fet els alumnes de l’Escola Vedruna Vall durant el Ple Municipal d’aquest divendres, 24 d’abril. Durant la seva intervenció, Alexia Cabezas, Carla Geis i Alba Delgado, alumnes del centre terrassenc, han exposat que durant els darrers mesos han estat treballant la problemàtica de l’habitatge a diferents assignatures, amb l’assessorament i el suport de l’Observatori de Drets Socials de Terrassa.
En aquest sentit, les estudiants han recalcat que “on vivim és molt més que quatre parets, és una llar, una emoció” i opinen que “quan es vulnera el dret a l’habitatge inevitablement se’n vulneren d’altres com és el de la salut o el de l’educació”. Així mateix, han alertat que les dades diuen que “vuit de cada deu catalans menors de trenta-cinc anys no poden marxar de casa dels seus pares i que els joves han de destinar un 90% dels ingressos a un lloguer en solitari i més d’un 35% si el lloguer és compartit”. A més, han destacat que la taxa d’emancipació dels joves a Catalunya ha baixat considerablement en els darrers anys, fins al 15,2% de l’any 2024.
Les tres estudiants de l’Escola Vedruna Vall també han denunciat que “l’habitatge és un dret”, però també “un bé del mercat sotmès a l’especulació”, i critiquen que les administracions públiques “han tingut un paper que podríem qualificar de passiu durant molts anys”. “Des del nostre punt de vista, com a adolescents, aquest tema fa por. Quan érem petits pensàvem que treballar, guanyar diners i tenir casa seria relativament fàcil. Què podem fer nosaltres? Què passarà amb el nostre futur?”, han sentenciat.
En resposta a la seva intervenció, Noel Duque, regidor de Serveis Socials, ha agraït la participació de l’alumnat terrassenc i ha reconegut que “és un tema molt delicat” que “moltes vegades se’ns escapa fins i tot als Ajuntament”. Així mateix, Duque ha assegurat que “estic segur que tots els partits del ple estan d’acord amb que hem d’augmentar el número d’habitatges socials” i ha destacat que els sis acord proposats pels alumnes del Vedruna passaran al Pla d’Habitatge, que s’hauria d’aprova en el ple del mes de maig.
Intervenció íntegre dels alumnes de l’escola Vedruna Vall
Com alumnes de 3r d’ESO de l’escola Vedruna Vall Terrassa i ens dirigim als representants del nostre Ajuntament en aquest ple Municipal, esperant que la nostra veu sigui escoltada. Primer de tot, volem explicar-vos que hem estat treballant la problemàtica de l’habitatge a diferents assignatures; com ara socials, on hem estudiat el sistema capitalisme i l’especulació immobiliària; com a matemàtiques, comparant la proporció d’espai que tenim a la nostra habitació amb la d’algú que viu al carrer, des d’educació física, on hem experimentat la gestualitat de la vida al carrer, i a la matèria de plàstica, conjuntament amb català, on hem reflexionat sobre què és “casa”. Perquè on vivim és molt més que quatre parets, és una llar, una emoció i quan es vulnera el dret a l’habitatge inevitablement se’n vulneren d’altres com és el de la salut o el de l’educació.
És per això que som aquí, per exposar-vos què hem treballat, quins problemes hem detectat i quins remeis us volem proposar per solucionar-los. Paral·lelament, a fora, al Raval de Montserrat, acabem de fer una performance per expressar, a través del gest, aquesta emoció i aquesta situació que aquí expressem amb paraules.
Per fer tota aquesta feina hem rebut l’assessorament i el suport de l’Observatori de Drets Socials de Terrassa. Els seus advocats ens han explicat quins són els nostres drets i deures i la importància i el privilegi de venir a un ple de l’Ajuntament perquè s’escolti la nostra veu com a ciutadans de ple dret.
Hem après que actualment l’habitatge s’ha convertit en una de les preocupacions més grans per a la gent jove. Cada cop és més difícil tenir una casa pròpia o, fins i tot, pagar un lloguer. Molts joves tenim por de no poder-nos independitzar i no tenir un habitatge digne. Les dades ens diuen que vuit de cada deu catalans menors de trenta-cinc anys no poden marxar de casa dels seus pares i que els joves han de destinar un 90% dels ingressos a un lloguer en solitari i més d’un 35% si el lloguer és compartit. Ens hem plantejat si el problema és nostre, però les estadístiques demostren que la imatge d’una joventut passiva és falsa: només el 3% dels joves ni treballen ni estudien, mentre que quatre de cada deu compaginen feina i estudis. Una altra cosa que hem vist és que la taxa d’emancipació dels joves a Catalunya ha baixat considerablement en els darrers anys, fins al 15,2% de l’any 2024.
Per una banda, l’habitatge és un dret alhora que un bé del mercat, sotmès a l’especulació. I, per una altra, les administracions públiques han tingut un paper que podríem qualificar de passiu durant molts anys.
Hem vist que Terrassa està creixent molt, ja que molta gent marxa de Barcelona fugint dels alts preus i de la pressió turística. La nostra ciutat és bonica, amb dos hospitals, ben comunicada i amb bones escoles, això la converteix en una opció per aquells que volem un lloc digne on viure a un preu menys prohibitiu. És per això que venim a fer visible aquesta problemàtica i a sol·licitar que l’Ajuntament ens acompanyi i ens empari en aquest neguit. Perquè pensem que, com a Ajuntament, teniu molt a dir-hi i podeu donar resposta a aquest clam.
Des del nostre punt de vista, com a adolescents, aquest tema fa por. Quan érem petits pensàvem que treballar, guanyar diners i tenir casa seria relativament fàcil. Què podem fer nosaltres? Què passarà amb el nostre futur? Volem construir el nostre futur amb dignitat, volem tenir família, un espai segur. Per això, us demanem que valoreu les nostres propostes i feu sempre polítiques d’habitatge reals que millorin la vida de les persones.
