Jaume Padrós és partidari de les mesures restrictives aprovades pel Govern en la darrera reunió del Procicat, però augura que en caldran encara més. Aposta, en concret, per un confinament domiciliari intens acompanyat de mesures més contundents. El president del Col·legi de Metges de Barcelona demana responsabilitat als ciutadans per “anar tots a una” contra la pandèmia que ha provocat un daltabaix econòmic mundial. En aquesta entrevista amb el diari TOT Barcelona Padrós valora la situació de la sanitat i adverteix que el sistema públic s’està quedant “obsolet”.
Els contagis han pujat de nou durant l’estiu i ens tornem a trobar amb confinaments. Què s’ha fet malament?
Més que fer-se malament és que tenim un virus que tothom pensava que marxaria a l’estiu i no va marxar. Hi ha coses que es podrien haver fet millor. Algunes ja les hem dit: una desescalada massa ràpida i les ganes de fer vida normal van fer que la gent se n’oblidés. Una part de la població no ha actuat de manera responsable, malgrat que la gran majoria sí que ha fet el sacrifici que se’ls va demanar. Sabem moltes coses del virus, però també en desconeixem moltes. Pensàvem que l’hivern seria dur, però no creiem que arribés tan d’hora. Tampoc esperàvem que els països d’Europa que havien fet les coses bé des del principi fossin tan devastats per la segona onada. Hi ha moltes variables que ens han portat on som ara. La responsabilitat de tots ha de ser real.
Després del tancament de bars i restaurants els contagis no han baixat tant com s’esperava. Té sentit, doncs, prolongar la mesura?
Falta temps per veure-ho. En realitat el problema és allò que fa la gent als bars i als restaurants. Aquest estiu hem vist que molts establiments han fet les coses bé, però d’altres no. El problema és la socialització, treure’s la mascareta i interactuar. Hem d’aprendre del que no s’ha fet prou bé i no deixar que tot depengui de les decisions dels governs, sinó pensar què podem fer cadascú a nivell individual. Els governs han reduït la mobilitat, però caldrà veure què passa quan es torni a recuperar la mobilitat. L’arma més important que tenim és el manteniment de distància, si no en fem cas tornarem a estar així contínuament. Fins que tinguem la vacuna, segurament a la primavera, haurem de conviure amb aquesta entrada i sortida de confinaments. Hem de recuperar els nivells de contagi que permeten al sistema sanitari seguir funcionant. L’economia se’n va en orris amb un sistema sanitari col·lapsat! Hem de protegir-lo, així com els professionals que hi treballen. Quan arribi la vacuna portarem un any i mig de sacrifici. Si ho fem bé aquest temps, els sectors econòmics que ara pateixen més se’n sortiran abans.
El dimecres es coneixien dades que mostraven que els contagis havien baixat a la ciutat de Barcelona. Es podria haver evitat el confinament perimetral i de cap de setmana?
Les xifres eren bones perquè s’estaven fent molts testos i l’Atenció Primària ha frenat els contagis amb la seva feina. Sense ser unes xifres per tirar coets, darrerament vèiem que Catalunya se n’anava sortint prou bé. Després amb la baixada de les temperatures i l’augment de la vida social les xifres s’han disparat i ha calgut aplicar mesures més restrictives. Països que ho han fet millor que nosaltres també estan patint ara. Estem davant d’un virus molt contagiós que aprofita la mínima per escampar-se. Hem de posar-li difícil.
Les excepcions al confinament perimetral inclouen anar a treballar, cuidar gent gran, anar al metge… Creu que s’usaran com a via per a escapades d’oci encobertes?
Espero que no. És cert que durant el confinament va haver-hi casos de desplaçaments laborals falsos. El paquet de mesures que ha aplicat el govern era l’esperable i era el que reclamàvem el sector sanitari. I no podem descartar un confinament més contundent encara. Un confinament que sigui curt però intens i que ens permeti fer un reset. Tot això dependrà de com es comporti la gent. No podem tenir un policia darrere de cada ciutadà perquè compleixi les normes.
Per tant veu adequades les noves restriccions establertes.
Sí, és un paquet de mesures coherent, tot i que és impopular perquè afecta molts sectors. Ningú entendria que en aquests moments el personal sanitari, malgrat el cansament psicoemocional i la pressió assistencial que pateix, deixés de fer la seva feina. Amb aquest mateix raonament reclamo ara a la ciutadania que actuï en conseqüència, amb responsabilitat. No podem tornar a viure el que vam viure al març, va ser dantesc. Les condicions van ser molt difícils, semblava medicina de guerra. Amb els recursos que tenim hem aguantat fins ara, perquè tenim un sistema sòlid. Però no és tan sòlid com ens pensem, i si volem evitar un confinament dur que destrossi l’economia per evitar morts hem de començar a ser més responsables. Fins i tot quan es relaxin les mesures! Esperem poder dir d’aquí a uns dies que tornem a una situació sostenible.
Què proposaria en cas que la situació no millorés aquests 15 dies?
Diria a la ciutadania que l’hivern és llarg. Potser pel sistema sanitari i per l’economia caldria un confinament domiciliari intens de 15 dies i alternar-lo amb sortides. D’aquesta manera no seria només un únic confinament molt llarg sinó que podria haver-n’hi dos o tres en tot l’hivern. Fent aquestes petites aturades aconseguiríem que el país seguís funcionant. Això ho estan proposant alguns països. Veurem com van les xifres per prendre decisions en aquest sentit.
Durant la primera onada va haver molta escassetat de material. Continuen faltant proves PCR?
És clar. Se n’estan fent moltes. Fa una setmana se n’estaven fent 200.000. Els laboratoris no donen l’abast amb la quantitat de mostres que reben. El compliment de les quarantenes no està sent el que ha de ser, la meitat de gent no les fa. Per això tenim un problema! Reclamo menys frases boniques i més actuar amb coherència i responsabilitat. El sacrifici no és tan gran, hauran estat uns mesos i l’any que ve ja estarem vacunant. Fins llavors hem d’actuar tots a una.
Molta gent desconfia de les vacunes que s’estan desenvolupant perquè considera que el procés està sent massa ràpid. Què en pensa?
S’estan desenvolupant moltes vacunes ara mateix. Haurem de veure quina avala l’Agència Europea del Medicament. En el moment que els resultats estiguin avalats i els nivells de seguretat siguin els adequats es tirarà endavant amb la vacunació. No tindrem els nivells de seguretat avalats a llarg termini, però la presa de decisions s’ha de fer. Tindrem algunes vacunes raonablement segures i altres que no ho seran. Alguns dels projectes que coneixem gaudeixen de transparència i el seu nivell de seguretat a curt i a mitjà termini és l’adequat. Mereixen la nostra confiança. Jo la tinc i la tindré. En aquest sentit es parla de la vacuna d’Oxford. Els seus nivells de transparència i seguretat són els exigibles. Caldrà esperar.
La Covid-19 ha provocat que altres malalties no relacionades amb el virus es deixin una mica de banda. Es deu a la falta de recursos que ja patia el sistema sanitari?
El sistema ja estava al límit, però el que ha fet retardar el diagnòstic d’altres malalties ha estat la Covid-19. Això ens va passar amb la primera onada i després el sistema va recuperar el temps destinat a aquestes altres patologies. Precisament en els darrers dies hem alertat que els hospitals i els centres d’atenció primària estan començant a tenir dificultat per atendre les malalties no relacionades amb la covid-19. Si no volem que el sistema col·lapsi s’han de prendre mesures contundents.
Els Pressupostos Generals de l’Estat que ha presentat el govern espanyol destinen una partida per l’Atenció Primària i prometen més recursos per Sanitat. És suficient?
No he llegit els d’aquest any. Nosaltres fa temps que advertim que el sistema de salut català, per tal de funcionar bé, hauria de rebre un 50% més de l’establert al pressupost, és a dir, uns 5.000 milions d’euros més. Si aquestes xifres les extrapolem al conjunt del territori espanyol, estem parlant que necessitaríem uns 25.000 milions d’euros més. Sense aquests recursos el sistema no podrà subsistir en el futur. Una part del que necessitem ha d’anar a dignificar els salaris dels professionals, que mantenen l’excel·lència només per la seva vocació i compromís. Si els recursos no arriben aviat, mai es podrà equiparar la quantitat de diners que destina el PIB espanyol a la sanitat al que es destina de mitjana a Europa. I també necessitem canviar els models d’organització: abans de la Covid-19 ja ens havíem quedat obsolets en alguns aspectes, però la pandèmia ha mostrat que a més el sistema està famèlic. Necessitem enfortir la sanitat pública i l’àmbit de recerca. S’ha de fer ja.
