Ingressat un gos després d’haver ingerit droga quan passejava per Terrassa. Una família terrassenca ha vist com la seva vida patia un sotrac en veure que el seu estimat animal de companyia era víctima d’una possible sobredosi. Els fets van tenir lloc aquest passat cap de setmana, a la zona del barri del Cementiri Vell, quan en Duc va sortir a fer el seu volt de tarda. Els seus propietaris desconeixen que va engolir i on va passar exactament, però les conseqüències han estat nefastes, fins al punt que la vida del gos ha estat en perill.
Natàlia Trullàs ha volgut compartir la seva dolorosa experiència amb els lectors de MónTerrassa amb l’objectiu de ser un crit d’alerta no només per a la resta de ciutadans, especialment aquells que tenen animals o infants, sinó també dirigit a l’Ajuntament de Terrassa i a la Policia Municipal de Terrassa. Aquest dimarts a la tarda, la família s’ha pogut endur en Duc cap a casa, i tot que es recupera favorablement, encara no es troba bé. A continuació reproduïm l’escrit:
Gent incívica i droga massa present arreu
“Des de fa 2 dies tenim el Duc ingressat, el nostre estimat gos. Tenia fortes convulsions, vòmits, pèrdua total de visió… Els neuròlegs continuen fent-li proves per descartar danys cerebrals i per esbrinar-ne la causa. Ha donat positiu en el test de drogues a l’orina, en cocaïna. A banda que el seu estat vital encara està en perill i a més de la gran despesa econòmica que tot això ens suposa… vull des d’aquest escrit manifestar el perill que vivim cada dia, tant els animals com els humans -especialment els infants-, quan sortim al Parc de Vallparadís, a les places, o als carrers a passejar.
No puc estar segura d’on el Duc s’ho va menjar ni en quin moment. Segurament va ser a la darrera passejada, pels carrers del voltant de casa, sense entrar al parc de Vallparadís. El que sí que sé del cert és que quan anàvem a dormir va començar a estar estrany i tenia les pupil·les totalment dilatades. A mitjanit em van despertar una sèrie de cops. El Duc anava tenint convulsions i topava amb el que tenia a prop. No hi veia, havia vomitat…
Visc a la zona del Cementiri Vell de Terrassa, i cada nit i cada matí comprovo amb tristesa i enuig que bruta és una part de la societat que m’envolta, que abandona a emplaçaments públics tota classe de deixalla. Des d’aquí faig una queixa al fet que tenim la droga massa present arreu, i que incívica és la gent que ho deixa tot sense tenir en compte el risc que això pot suposar per als infants o animals que passen”.
