El govern va exposar fa temps un estudi preliminar sobre la possibilitat d’efectuar un cobriment parcial de la riera en el tram central de Poble Nou, a l’alçada de la carretera de Rellinars. L’objectiu era treballar per trencar l’efecte barrera de les rieres i que esdevinguin connectors dels barris de la ciutat.
La imatge ens transporta a la mateixa riera però uns 100 anys abans. Ho fa en tram més cap al sud. Encara que no ho sembli, la fotografia és de la Rambla d’Ègara, a l’alçada del carrer Infant Martí. I és que recordem que el curs original de la riera del Palau passava per l’actual Rambla, d’aquí que el 1962 la riuada provoqués importants d’anys en desbordar-se.
La Riera del Palau transcorre per l’oest del municipi i, originalment, seguia el curs de la Rambla d’Ègara, fins que a mitjans del segle XX es va fer el transvasament que la fa discorre des de Can Roca fins al barri de Les Fonts, on s’uneix amb la de Les Arenes. La conca d’aquesta riera està delimitada per les serres del Troncó i de les Pedritxes i la formen els torrents de Fontalba, Can Bogunyà i Mitger de Ca n’Amat. En ajuntar-se els dos primers torrents originen la riera de Can Bogunyà, que rep el nom de riera del Palau al seu pas per Terrassa.
El curs original de la riera del Palau passava per l’actual Rambla d’Ègara; el 1962 la riera estava canalitzada al llarg de bona part de la Rambla, i el 25 de setembre d’aquell any es va produir una gran riuada que va provocar importants danys en desbordar-se.
La rambla del Pare Alegre, «la Rambleta», és la continuació natural de la Rambla d’Ègara, però no de la riera del Palau. Al començament de la Rambleta, la riera es desvia cap a l’esquerra fent un gran arc dins el barri Segle XX, per tornar a enllaçar al final de la Rambleta en el punt que la riera s’ajunta amb el torrent de Can n’Aurell (Hotel Don Cándido).
Ciutat de rieres i torrents
Les rieres han marcat la història de Terrassa i en són un tret diferencial. Els 70 km² del terme municipal de Terrassa està format per un entramat de rieres i torrents, dels quals en destaquen la de Les Arenes i la de Palau i Gaià, que en total conformen uns 70 quilòmetres fluvials.
