Un recull d’imatges antigues de vinyes, botes i vi a Terrassa, del Fons Amat de l’Ajuntament.
Fa dos segles, Terrassa era una de les terres de producció de vi més important de Catalunya, amb una varietat de vinya que portava el nom de la ciutat i que es venia a la meitat del territori.
Actualment, tant la vinya com l’olivera estan molt poc representats a Terrassa, ja que la producció agrícola local està dedicada als cereals, els farratges i la petita horta de subsistència. I des de ha segles s’ha gorat cap a la indústria i el comerç.
Des del segle XVIII
L’expansió de la vinya al Vallès Occidental s’havia iniciat en el segle XVIII, i continuà amb molta força durant la primera meitat del segle XIX. Cap a mitjan segle XIX era la comarca catalana amb una major especialització vitivinícola, per davant de l’Alt Penedès, el Bages i l’Anoia, amb un 68% de la superfície conreada dedicada a la vinya de les varietats com el picapoll, la garnatxa, el macabeu, el xarel·lo i les autòctones locals com el Terrassenc. La producció de Terrassa i Sabadell representava el 17% de la producció de la província de Barcelona. La reactivació de la producció vitícola catalana durant la primera meitat del segle XIX és resultat de l’increment dels intercanvis comercials de l’economia catalana amb els mercats americans.
I va arribar la terrible plaga de la fil·loxera
La plaga de la fil·loxera va provocar una caiguda dels preus del vi i una regressió del conreu de la vinya. A principis del segle XX, la industrialització de la comarca va representar la pràctica desaparició del patrimoni agrícola local i la disminució del sector de la pagesia. Els anys 1960, amb l’eclosió de la construcció, es va tancar un cicle històric de predomini agrícola al Vallès Occidental per convertir-se en una comarca industrial i metropolitana.
