La memòria col·lectiva d’una ciutat o nació s’ha de construir sota els principis deontològics de la història i dels valors democràtics i dels drets humans, per considerar-se digna de ser anomenada memòria històrica i memòria democràtica. L’objectiu dels historiadors com a professionals és la recerca de l’objectivitat històrica, però alhora, com a ciutadans, també situar-nos al costat dels que han patit i pateixen la injustícia.
A Espanya, la nova Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica, deixa molt clara la situació legal de les víctimes del franquisme, ja que ha declarat il·legal el règim franquista i els seus tribunals, per la qual cosa s’anul·len totes les seves sentències i condemnes. Era una demanda històrica del moviment memorialista, car com hem explicat, aquests tribunals militars, instaurats un cop acabada la guerra, estaven mancats de qualsevol legitimitat i tenien un caràcter inquisitorial i repressiu, on la possibilitat de defensa era nul·la. Per la qual cosa ens correspon a nosaltres restaurar el bon nom d’aquests ciutadans terrassencs i realitzar un reconeixement ciutadà de forma ineludible. Dur a terme un homenatge i un monument esdevé un gest imprescindible de la ciutat per recuperar la seva dignitat anihilada per la dictadura a aquestes persones.
L’equidistància davant dels crims contra la humanitat que va dur a terme el règim franquista és intolerable i una evidència del suport que molts encara donen a un règim brutal, inhumà i criminal que ens va dur a la destrucció, la violència, la guerra i la mort. A Europa i al món, cap persona civilitzada gosaria defensar els règims nazis o feixistes, homònims del franquisme, com succeeix al nostre país, encara avui, on observem, tristament, un ressorgir dels nostàlgics del franquisme i el feixisme.
Les institucions democràtiques terrassenques, catalanes i espanyoles estan fent un gran esforç perquè les noves generacions coneguin aquest terrible passat que vàrem viure a casa nostra, i alhora evitar la seva reaparició. Els i les historiadores som part fonamental en aquest procés, per això, recuperar la memòria dels afusellats terrassencs és un projecte de coneixement del passat, que es projecta en el present i ens ha de servir per construir el futur.
El grup d’historiadors/es que estem treballant, des de fa més de vint anys, la recuperació de la memòria històrica, que hem de donar suport el projecte municipal de les Stolperstein, pensem que ara és imprescindible donar suport a l’estudi i homenatge als afusellats per la dictadura i donar a conèixer la tràgica història que els va portar a la mort. Al llarg d’aquests pròxims mesos donarem a conèixer totes les biografies i altres dades sobre els afusellats –al voltant de cinquanta– als mitjans de comunicació locals i les xarxes socials, amb i un doble objectiu: divulgar les nostres investigacions i intentar retrobar als familiars d’aquestes persones, per poder retre’ls un homenatge públic, el 15 d’octubre de 2023, “Dia Nacional en Memòria de les Víctimes de la Guerra Civil i les Víctimes de la Repressió de la Dictadura Franquista”.
Homenatjar als afusellats, no pot entendre’s de cap manera com a un menyspreu vers les víctimes de la repressió produïda durant els primers mesos de la guerra civil a la nostra ciutat, per part de les anomenades patrulles de control. Anys al contrari, l’objectiu és entendre els fets i poder demostrar, que aquestes persones van ser afusellades essent innocents i, en cas d’haver estat culpables, van ser condemnades, sense la possibilitat de tenir un judici just. Les proves de les acusacions eren les úniques veus que s’escoltaven als judicis farsa –i sempre en forma de declaracions textuals– i mai les de les defenses, que estaven absent, només cartes de suport, que podien servir d’atenuant i que els tribunals formats per militars (inclòs el defensor) no tenien mai presents al llarg del consell de guerra, fos sumaríssim o ordinari.
Homenatjar als afusellats, no pot entendre’s de cap manera com un menyspreu vers les víctimes de la repressió produïda durant els primers mesos de la guerra civil
A Terrassa, els estudis realitzats pel Centre d’Estudis Històrics de Terrassa sobre les víctimes de la guerra civil sempre hem tingut presents a totes les víctimes sense cap mena d’exclusió. Construir una memòria col·lectiva democràtica no ens pot fer oblidar que la guerra i la violència exercida contra els nostres veïns i veïnes va tenor uns orígens i uns responsables, la qual cosa ens obliga a graduar aquesta responsabilitat, no amb l’objectiu d’exculpar als responsables, sinó més aviat de demostrar que sense aquestes accions principals i detonants no s’haguessin comès els crims terribles que després vàrem haver de patir.
El cop d’estat franquista va destruir el règim democràtic republicà desencadenat una terrible guerra civil, on es varen desfermar totes les violències pròpies d’un conflicte bèl·lic i, alhora, d’un conflicte molts més gran, la lluita entre la democràcia i el nazi-feixisme, durant la Segona Guerra Mundial. Els homes i dones, que varen viure aquella terrible situació a Espanya, van ser les primeres víctimes del primer acte d’una de les guerres més violentes, inhumanes i terribles que ha patit la humanitat, més de cinquanta milions de morts.
Per això, recordar el passat és una obligació moral de tots i totes. Memòria és democràcia.
