La primera vegada que s’utilitzà la combustió de gas per a il·luminar fou el 1802 a Anglaterra. En aquells temps, a Terrassa, al fer-se fosc els carrers tenien llum gràcies a uns fanals alimentats d’oli, dels que Josep Ventanyol en tenia cura diàriament. Els encenia i els apagava, cobrant de l’ajuntament un sou per cadascun. Abans, els carrers s’il·luminaven per un engraellat de ferro (anomenat teier) que s’alimentaven amb llenya.
Podeu trobar la història de la il·luminació per gas a Terrassa a:
http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2012/07/lenllumenat-gas-terrassa.html
El debat
A la ciutat, el 27 de juny de 1854 es va debatre en un ple municipal el projecte d’en Pau Julià, que volia instal·lar un sistema d’il·luminació dels carrers de Terrassa mitjançant el gas, però per manca de pressupost es va desestimar el projecte. El 1858, en Pelegrí Negre va tornar a presentar la proposta de la il·luminació per gas, però va tornar a ser rebutjada. I el 7 de febrer de 1859 la casa Hubert i Cia va tornar-hi, sense que rebés prou suport
Finalment, el 21 de setembre de 1859 en Joan Vallés Tutuach va comprometre’s a instal·lar el Gas dipositant 10.000 pessetes a condició de que li fossin retornades quan l’empresa n’hagués invertit 6.000. El 13 d’octubre va presentar-se a subhasta i el 31 de gener del 1860 va formalitzar-se la contracta definitiva amb l’empresa Vallés i Cia que estava formada per mateix Joan Vallés i el reusenc Joan Juncosa i Gilabertó.
La instal·lació es va començar el dia 27 de març de 1860 amb 97 jornals treballant-hi i el 1 de juny de 1860 es va fer la inauguració de la fabrica que ocupava l’illa situada entre els carrers del Pare Font, Gibert, Roger de Llúria i Gasòmetre. L’oficina estava situada al carrer de Rubí (durant la guerra civil es va anomenar Primer de Maig i actualment es diu Pare Font) número 18.
Inicialment va tenir 22 abonats, que pagaven 1 pesseta i consumien un 40 metres cúbics diaris. En aquells temps es feien servir carbons de gran qualitat i que no deixaven restes.
L’empresa va créixer
En pocs anys l’empresa va créixer i es va canviar la raó social per la de Sociedad del Alumbrado por Gas de Juan Juncosa y Cia. Curiosamen, el 1883 trobem una nota còmica que fa menció del llavors popular “gas Juncosa” així com un anunci on canvien les tarifes.
El dia 1 de gener de 1886, “La Propagadora de Gas” va comprar la fàbrica de gas rebaixant el preu a 0,31 pessetes el metro cúbic. El 1897 es va millorar la producció fet que va permetre rebaixar el preu a 0,25 d’un gas que llavors s’anomenava Hüller (ja que provenia de cremar carbó de hulla i amb un consum de 1200 metres diaris. En l’anunci de la compra podem veure que la intenció era clarament d’expandir el negoci.
“La Propagadora del Gas” va néixer a la vila de Gràcia (1852) i al 1883 va ser comprada per la companyia Lebon i Cia, que va fer servir aquest nom per la nova firma que donava servei de gas a diverses poblacions catalanes. Lebon va ser qui va comprar l’antiga empresa de Terrassa al 1886, fent-la créixer sota el nom de “La Propagadora del Gas” fins arribar a tenir tres grans dipòsits de gas (gasòmetres), tot i que la qualitat del producte subministrat als primers temps va rebre moltes queixes.
El 1887, a Terrassa s’il·luminaven amb gas 459 fanals fins a les 10 de la nit i d’aquests 188 ho feien fins a la matinada. L’enllumenat particular era de 9.000 metxers de papallona i 1.500 Auer. Les oficines de l’empresa propietària es trobaven a Barcelona, plaça del Duc de Medinaceli, 2 i el gerent era Antonio Rovira Borell. Els rebuts de Terrassa però anaven signats per un tal Jaime Vidal.
El gas també s’utilitzaria per a la indústria. El preu inicial era de 4 rals de billó, és a dir 1 pesseta el metre cúbic. Aquest preu s’abaixà fins a 25 cèntims abans d’acabar el segle. Més tard va tenir successives puges però no fou fins uns quants anys després de la guerra civil que el preu per metre cúbic superà la pesseta.
El 1917 veiem que a Terrassa ja hi ha rebuts de la Catalana de Gas i Electricitat.
L’any 1927 a Terrassa hi havia 700 fanals de gas i el consum entre particulars i industria arribava als 90.000 metres cúbics mensuals.
El 28 de maig de 1930 va traslladar les oficines que tenia al carrer Font Vella 22 bis al carrer de Sant Pere 35.
El 1970 el gas natural algerià arribava a Terrassa i substituïa amb molts avantatges l’anomenat gas-ciutat. Fàbrica i dipòsits ja no eren necessaris i la fàbrica tancà i l’edifici fou habilitat pels tallers Izquierdo que anys després abandonaria.
