!--akiadsense-->
Ara que tothom parla dels republicans de la “Liberation de Paris”, us en parlaré d’un que no va alliberar la capital de França, però que es va allistar a la Resistència Francesa i va ser afusellat pels nazis. Es tracta del veí de Terrassa Pascual Pascual Amela.
Matias Pascual Polo i Maria Amela i Tiller vivien a Saragossa quan el 8 de gener de 1916 van tenir el seu primer fill, al que li van posar de nom Pascual. El noiet repetia nom de pila i cognom: Pascual Pascual. Un parell d’anys després van anar a viure a Terrassa.
El pare era teixidor i treballava a la fàbrica Aymerich i Amat i la mare, “treballava a casa” com deien en aquella època. A més de Pascual, van tenir tres filles més: Maria (1917), Concha (1920) i Josepa (1927), les dues últimes nascudes a Terrassa.
La família vivia al Pla de l’Ametllera, al barri de Sant Pere, i és per això, que segurament en Pascual s’afilià al Partit Federal Ibèric, el partit republicà hegemònic en aquell barri. En canvi al centre de Terrassa, “Fraternitat Republicana”, manava en el republicanisme.
Just a l’inici de la Guerra Civil, en Pascual té 20 anys i treballa fent de peó al ram de l’aigua, a Filats i Tints Soler. Entre finals d’agost i principis de setembre de 1936, ERC organitza la Columna Macià-Companys. I a Terrassa, un centenar de voluntaris s’hi allisten.
En Pascual també s’hi allistarà, però ho farà en el mes de novembre, anant a parar en el 1r regiment, 1r batalló, 1a companyia. Durant els primers mesos lluitarà al front d’Aragó. Quan la Columna queda integrada en l’Exèrcit Popular, passarà a la Brigada 131 de la 30 Divisió.
En Pascual, juntament amb la 131 Brigada va participar en la Batalla de Belchite. Els seus darrers combats van ser en la defensa de Vic el gener de 1939, fins al seu replegament final a la frontera i creuant cap a França. Allà va ser reclòs al camp de concentració de Barcarès.
En el mes de novembre de 1939 es traslladat al camp de concentració de Sant Cebrià, i al cap de pocs mesos obté la llibertat i s’establirà a Saint-Julien-sur-Cher, un poblet situat al departament del Loir i Cher, on treballarà de fuster.
El desembre de 1942, en Pascual Pascual s’enrola en la resistència francesa “Francs-tireurs et partisans français” (FTPF), grup Chanzy, secció Orléans. Serà detingut el març de 1943 per la policia col·laboracionista francesa a Faÿ-aux-Loges i internat a la presó d’Orleans.
Un tribunal militar alemany el va condemnar a mort l’1 d’octubre de 1943, sent afusellat el 8 d’octubre, a Saint-Jean-de-la-Ruelle, a les set del matí, juntament amb 17 companys més.
Actualment en record de la seva lluita contra el nazisme, un carrer de la localitat francesa de Saran, al departament del Loiret, porta el seu nom.
I aquesta és la història d’aquest terrassenc d’origen aragonès, que repeteix nom de pila i cognom, ben oblidat a casa nostra, però ben recordat a França.
