L’habitatge continua essent un dels principals factors de vulnerabilitat a Terrassa. Així ho manifesta Cáritas Diocesana de Terrassa a la seva memòria anual, la qual recull l’activitat desenvolupada per l’entitat al llarg de l’any 2025 al Vallès Occidental i Oriental, en què a la ciutat va acompanyar 14.210 persones. En el document posen l’accent en la força de la xarxa comunitària, on té un paper central el voluntariat com a element clau de “proximitat, acollida i compromís”.
Pel que fa a l’habitatge, des de Cáritas expliquen que el relloguer es manté com a règim de tinença més habitual entre les persones que han acompanyat, fet que “evidencia les dificultats per accedir a un habitatge digne”, destaquen. Així mateix, destaquen que “sovint aquestes situacions es donen sense garanties legals”, fet que “genera inseguretat i dificulta l’estabilitat i l’arrelament de persones i famílies”.
Alhora, recalquen la precarietat laboral és “una realitat persistent”. Una de cada cinc persones ateses (21%), està treballant. Un fet que, afirmen, posa de manifest que “una part de les persones acompanyades no disposa de prou ingressos malgrat tenir feina” i que disposar d’ocupació “no sempre garanteix unes condicions de vida dignes”.
Una de cada tres famílies acompanyades viuen en relloguer
Durant el 2025, Càritas Diocesana de Terrassa ha acompanyat 14.210 persones, que viuen en 6.226 llars, a través d’un ampli conjunt de programes socials. El programa d’acollida i acompanyament consta de 49 projectes i 188 voluntaris i subratllen que és la porta d’entrada als processos. En aquest sentit, expliquen que l’ajuda a les necessitats bàsiques, amb més de 700 voluntaris, continua essent una peça clau, ja que garanteix el cobriment de les necessitats més immediates permet iniciar processos d’acompanyament integral.
Pel que fa al perfil de les persones ateses, des de Càritas recalquen que aquest “evidencia la intensitat de les situacions de vulnerabilitat”. Gairebé una de cada dues persones (44%) eren infants i joves menors de 30 anys, fet que diuen que posa de manifest l’impacte directe en les noves generacions. En l’àmbit residencial, una de cada tres famílies (33%) viu en règim de relloguer, i sovint en condicions d’inestabilitat. “El perfil de les llars ateses mostra una presència destacada de famílies amb infants, especialment unitats monoparentals i parelles amb fills, una realitat que evidencia l’impacte directe de la precarietat en la vida familiar”, afegeixen des de l’entitat.
