!--akiadsense-->
Abans del confinament, el Guillem, de 25 anys i veí del centre, era vocalista i trombonista a la banda Dr. Prats, que també compta amb grans èxits. Ara ha canviat el trombó per un cubell de fregar i una terrassa a l’Eixample de Barcelona s’ha convertit en l’escenari improvisat d’un grup de tres joves que han enamorat per la seva naturalitat i el seu talent. Un batibull d’idiomes i estils en una mateixa cançó, i el seu estil fresc i desenfadat han fet que s’hi fixin en ells artistes de la talla de Pablo Alborán, Manu Chao o Michael Bublé. Les Confination Songs són més de 20 cançons compostes per Stay Homas sobre les vivències durant el confinament que ja acumulen més de 10 milions de visualitzacions a YouTube.
Guillem, com has viscut personalment ser el fenomen musical d’aquest confinament?
La veritat és que és bastant fort tot plegat. No sabem com ens hem trobat en aquest fregao. Vam començar per fer-nos uns riures i estem encantats, amb molta feina. Han estat els tres mesos més intensos de la meva vida, possiblement. Amb ganes de fer més coses, sortir de la terrassa i fer concerts de veritat.
Publicareu un disc amb Sony Music?
Se’ns van apropar les primeres setmanes perquè volien que publiquéssim l’Stay Homa, que es va fer viral. La intenció és que ens ajudin a projectar una mica més lluny els nostres temes. Molt contents que una multinacional s’apropi i s’interessi per uns tius que toquen amb una guitarra i un cubell de fregar.
Ets cantant i toques el trombó, però ara l’has canviat per una galleda.
En un parell de vídeos l’he fet servir una mica però he aparcat bastant el trombó durant el confinament. Acostumava a dir que era trombonista i ara ja no sé què dir…sóc músic i prou.
Barregeu català, anglès, a més de la rumba, bossa nova… Com definiries l’estil que teniu?
És molt complicat dir quin estil tenim perquè hem fet molts de diferents. Hem tocat molts pals. Aquest eclecticisme fa que l’estil que ens defineixi és que som uns cutres, ho hem fet amb el que teníem i les limitacions de casa. Potser les veus i els cors de fons és el que ens caracteritza una mica però no sabem ben bé com classificar-ho. És pot ser un cutre bé.
Com has portat el confinament amb el Klaus i el Ray?
La convivència en general ha estat fàcil. Ja érem amics d’abans i si hi ha hagut algun problema ho hem pogut parlar i era per temes logístics, per veure a qui li tocava fregar l’olla. Estàvem discutint tot el dia sobre un acord i si un tema el fèiem d’una manera o altra. Podíem haver-nos trobat amb molts pals a les rodes però tot ha anat molt fluid i molt orgànic. Immillorable.
Quantes persones han passat per la vostra terrassa i quantes entrevistes has concedit des de l’inici del fenomen?
Per la terrassa han passat, a través del mòbil, una vintena de persones amb les col·laboracions. Entrevistes aquests mesos hem fet mogollón. L’altre dia pensàvem i potser són més de cent sense sortir de casa entre teles, ràdios, mitjans digitals, en castellà, anglès, portuguès i en alemany ho va intentar el Klaus i en francès també ho vam mig intentar. El més fort és que se’ns han apropat mitjans de tot arreu i nosaltres flipant perquè no hem sortit de casa i estem a la sopa i a tot arreu.
Formes part del grup Dr. Prats, que també ha tingut grans èxits. Com queda ara el tema?
La nostra idea és l’any vinent poder-ho compaginar amb els altres grups. Hem estat parlant i se n’alegren per nosaltres però hi ha una part que fa patir que és com quadrarem els calendaris. La idea és fer el màxim de concerts amb cadascun. Nosaltres no volem deixar Stay Homas però tampoc volem tirar per la borda tota la feina que hem fet amb els altres grups.
Guillem què significa per tu la música? Et podries dedicar a una altra cosa que no fos això? Ho he pensat algunes vegades. Crec que sí tot i que em costaria molt perquè és una cosa que he fet des de petit. Quan estava l’institut vaig pensar que volia ser dentista perquè vaig estar gairebé tres anys amb brackets i crec que me’ls sabria posar a mi mateix. Però vaig arribar a primer de batxillerat i ja no m’arribava la mitjana i ja no vaig poder ser dentista perquè no estudiava res. Cuinar també m’agradaria. Si pogués tenir un restaurant i fer les meves receptes també seria molt feliç tot i que és una feina molt esclava.
