Els grans moviments de terres que es feien a la finca de Can Poal de Terrassa, aturats. Fonts de l’Ajuntament diuen que hi ha un expedient de disciplina urbanística obert i per aquesta raó es va obligar cessar les activitats.
Dels grans moviments de terres que es va fer a la muntanya van alertar veïns de la urbanització propera de Vista Alegre. Les actuacions, fetes amb grans màquines excavadores, van deixar grans queixals i feixes gegantines de color marronós, i també es va construir una gran bassa, on emmaguetzemar les aigües freàtiques i les procedents de la pluja.. Les mateixes fonts indiquen que les obres es van aturar el mateox dia que es va rebre la denúncia. Els responsables dels moviments no tenien cap tipus de llicència.
S’ha de dir que l’única esmena governamental a l’Anella Verda de Terrassa va ser la de la direcció general de mines que va dir que l’Ajuntament no podia prohibir les activitats extractives. En aquest sentit, darrere de la muntanya que es veu des de Terrassa i de masias hi ha una pedrera actualment en explotació per àrids. Apareixen cristal·litzacions de calcites entapissant dintre de les pudingues o còdols buits que formen els conglomerats a mode de geoda. Té una part d’argiles a on es poden trobar fòssils d’animals terrestres.
Les fonts municipals també comenten que els moviments de terres en explotacions agrícoles estan autoritzats per llei, prèvia obtenció de la llicència d’obra major i d’impacte ambiental i altres requisits.
Masia de Can Poal de la Costa
Mas situat dalt de Vista Alegre o de la Costa, prop del camí vell de Terrassa a Ullastrell. El trobem documentat en el fogatge de 1455 com a Mas Poal i en el del 1558 el seu propietari era Miquel Poal. Ja des del segle XVII seria conegut com Can Poal de la Costa.
Inventariada en el catàleg d’edificis historicoartístics, en el qual està descrita com a “masia vallesana dels turons de la costa. Consta de diversos cossos que s’han anat afegit al llarg del temps. El cos principal presenta una façana plana, de dues plantes, paral·lel al carener, amb ràfec decorat amb imbricacions de teula àrab. Al primer pis s’obren grans obertures verticals que donen a una gran balconada de ferro. A la banda nord i llevant hi ha unes galeries d’arc de mig punt, obertes a nivell de les dues plantes. Al seu voltant es desenvolupen les dependències adjacents: masoveria, graners, magatzems, amb un clos d’entrada al davant de la porta principal.”
