El Govern ha comprat 77 pisos a Terrassa provinents del fons voltor del BBVA. És la major quantitat d’immobles adquirits per dret de tanteig i retracte per part de la Generalitat arreu del país, superant Barcelona, amb 66. Són habitatges que pertanyien a Divarian, empresa gestionada pel fons nord-americà Cerberus, el qual s’ha quedat amb els actius tòxics del BBVA. Es tracta d’un dels més grans tenidors, amb forta presència a Terrassa, propietaris de pisos que han estat ‘recuperats’ després d’un desnonament.
“En la totalitat d’aquests habitatges hi viuen famílies que havien perdut inicialment el pis per execucions hipotecàries i que hi vivien ara de lloguer, emparats pel programa Reallotgem de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya”, ha explicat la consellera de Territori i Habitatge, Sílvia Paneque, en l’acte de presentació de les noves adquisicions. Mitjançant aquest programa, l’Agència paga el lloguer directament al propietari i després els inquilins paguen a l’Agència una renda mensual que es calcula en funció dels seus ingressos.
Una compra per valor de 72 milions d’euros
Segons ha explicat la consellera, l’Agència destina prop de sis milions d’euros anuals a pagar els lloguers del programa Reallotgem. Tanmateix, això no blindava la possibilitat que el gran tenidor decidís no renovar el contracte a les famílies vulnerables. Ara, amb la compra, aquests pisos s’incorporaran al parc públic de lloguer assequible. En total, arreu de Catalunya s’han adquirit 743 pisos per un valor total de 72 milions d’euros. D’aquesta manera, el Govern adquireix la meitat dels pisos que actualment formen part del programa Reallotgem.
Paneque ha assegurat que amb aquesta operació, la més gran feta fins ara per part de l’organisme públic, s’aconsegueixen tres objectius: “Incrementem el parc públic d’habitatge de lloguer, protegim els llogaters i aconseguim un estalvi per part de l’Agència d’Habitatge de Catalunya, que podrem redistribuir per altres polítiques”.
Un altre element positiu de la compra dels 743 pisos que ha destacat la consellera és que “es troben situats a gairebé un centenar de municipis de tot Catalunya”. Amb la seva compra en bloc “impactem no només en zones d’alta densitat sinó arreu” del territori.
