Estic convençut que un bon nombre de lectors –avui– aniran al diccionari. Pensaran que potser sóc massa rebuscat. A veure si, abans de tancar la columna, veuen la llum. Ací, de bell nou, tibaré d ́adagis. Solen ésser dites breus, enginyoses, rimades i fàcils de recordar. Cito el primer: “a la mà tancada sempre se li diu puny”. El contrast entre mà oberta i puny tancat és ben gràfica. Per metonímia, hi podem traslladar significats ben clars. La mà oberta representa la generositat. El puny tancat, just tot el contrari. És curiosa la dicotomia amb l ́idioma castellà. Més encara quan ells escenifiquen allò de “las verdades como puños” (referint-se a veritats irrefutables). Pels nostres verals, ens agrada més la mà que no pas el puny: les anomenaríem “com una casa de pagès”..
Això de la bossa és ben nostre. No diem “salut i força al canut” ? Ei!:una bossa penjada de la cintura, per a guardar la xavalla. No fotem cagarela. De tota manera, “qui mesura, dura, a despit de mala ventura”. Si tenim mala fama els catalans, potser cal imputar-ho a l ́enveja i la gelosia. No me ́n cap el mínim dubte. Posats a establir un exemple proper que ho certifiqui, quin fou –si no– el pecat capital que va dinamitar el “Titànic” de les caixes d ́estalvi, un conglomerat amb ADN genuïnament català ? Certament, alguns directors d ́aquestes institucions anaven passats de voltes amb l ́obsessió malaltissa de concentrar riscos inversors al món de la totxana.
Tanmateix, l ́estocada final vingué de la ministra “sociata” Elena Salgado. Ella les va “regalar” –a preu de saldo– a les urpes salvatges de la gran banca espanyola. Li interessava denotar misèria (a les caixes) i demostrar molta abundància (a la banca)…Ara, doncs, qui palesa gasiveria: el català normal/corrent o la “xulapa” d ́Ourense, amb arrels madrilenyes que engreixà el BBVA?
Ésser rata, coquí, garrepa, tacany o similar no lliga amb nosaltres. “Els catalans, de les pedres en fem pans… i no som més estrets que una fulla de pi”. Tampoc no ens escauen dites com “partir un diner per quatre parts, no menjar per no cagar, no donar ni de la merda que caga”. Aquest devessall de sinònims sí que demostraria certa gasiveria. Espero haver aclarit conceptes als qui no coneixien el lèxic.
