L’Associació BiciTerrassa Club (BiTer) és una entitat egarenca molt activa que promociona l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport i lleure a Terrassa. Ariadna Garriga és la seva presidenta, i va succeir en el càrrec a l’històric Haritz Ferrando.
Ariadna Garriga ha arribat al BiTer quan es pot dir que l’entitat està consolidada i té un prestigi guanyat a la ciutat. Qui és Ariadna Garriga?
Em considero una persona activista del transport sostenible, sobretot de l’ús de la bicicleta per la ciutat. El meu dia a dia sempre és en bicicleta o caminant i tinc comprovat que en bicicleta arribo més ràpid a tot arreu.
Crec que ser presidenta del BiTer em farà créixer molt més com a persona del que ja ho ha fet. Sóc sòcia des del primer dia que es va fundar, llavors jo era molt joveneta, i de mica en mica vaig anar creixent i em vaig anar involucrant en més activitats i projectes fins fa tres anys que em van proposar entrar a la Junta Directiva. He après molt del BiTer i la seva gent, i ara com a presidenta tinc nous reptes dels que seguiré aprenent.
Quins són els seus objectius a curt, mitjà i llarg termini?
Des de BiTer sempre intentem treballar en un full de ruta que anem adaptant a les circumstàncies canviants que van sorgint a la ciutat. Tenim unes qüestions que considerem urgents i d’altres que no tant, i conforme es van duent a terme, anem renovant les prioritats.
Què li manca a Terrassa per ser una ciutat veritablement oberta a la bici i al seu ús? És un mite que hi ha masses pujades i baixades com per poder convertir la bici en un mitjà de transport diari?
A Terrassa encara li fa falta molta infraestructura ciclista per a que la seva població aposti per la bicicleta com a mitjà de transport.
En quant a la segona pregunta, no és cap mite. Terrassa té pujades i baixades però la solució està en buscar i trobar els itineraris més amables per arribar a la nostra destinació.
Jo mateixa faig 8 km aproximadament en bicicleta cada dia per desplaçar-me de casa al meu lloc de treball i és totalment factible.
L’Ajuntament i les entitats responen a les propostes?
Amb l’Ajuntament hi tenim un tracte constant i hi ha bona entesa. Som conscients que fan el que poden, tot i que per part nostra no deixarem de demanar el que creiem més convenient per la bicicleta, no ens importa fer-nos pesats.
On s’haurien de fer més carrils bici. I la pregunta: carrils segregats, carrils compartits, carrils per on passen també busos i taxi, llibertat d’anar per zones peatonals a totes hores?
Els carrils bici que necessita Terrassa són a totes aquelles vies on la velocitat permesa és 50 km/h. Seria interessant tenir una xarxa de carrils segregats i ben connectats per garantir la seguretat de les persones usuàries.
Pel que fa a la resta de la ciutat, amb l’entrada en vigor de la nova Ordenança de Mobilitat, Terrassa majoritàriament és una ciutat Zona 30 i la bici comparteix calçada amb altres vehicles.
Amb els autobusos i els taxis hem signat fa tres anys un conveni de bona convivència i s’ha demostrat que podem compartir molt bé la calçada i els carrils bus-taxi-bici.
A les zones de vianants els que tenen màxima prioritat són els vianants. Les bicicletes hem d’actuar amb seny i valorar en quina situació s’hi pot circular i en quina ens hem de baixar de la bici.
La ciutadania es queixa de vegades que els ciclistes no respecten res. És veritat? Sabem que no, però perquè aquests comentaris?
Per desgràcia vivim en una societat on tot el que és negatiu destaca més que el que és positiu. Hi ha molta crítica pel que fem malament però ningú ens aplaudeix pel que fem bé.
Des de BiTer estem fent difusió de la nova Ordenança de Mobilitat, entrada en vigor al gener d’aquest any, i tenim nous plans i iniciatives per arribar, sobretot, a ciclistes i usuaris de patinets elèctrics, els drets i deures de la nova normativa.
La bici té futur?
I tant! Cada dia hi ha més organitzacions i empreses que fomenten la mobilitat sostenible a les ciutats i això és un punt a favor per sensibilitzar a la població.
Què en pensa del lloguer?
És una molt bona alternativa per quan has de fer trajectes esporàdics. Tota gran ciutat hauria de poder oferir aquest servei a la ciutadania.
Com quina ciutat hauríem de ser? Ens hi acostem? Som molt lluny?
Ens podem fixar en nombroses ciutats que ho estan fent molt bé i que han aconseguit situar la bicicleta en uns nivells d’ús molt satisfactoris, però per fer-ho s’han de dur a terme propostes molt valentes. Crec que a Terrassa malgrat tot el que hem fet i les accions que estem implantant dia rere dia, encara estem lluny.
