El Consell de l’Advocacia Catalana liderarà un front comú del món judicial, polític i social per impulsar un canvi legislatiu i incentivar l’ús del català a la justícia, informa ACN. Aquesta és la principal conclusió de la XIII Jornada sobre l’ús del català en aquest àmbit celebrada al Col·legi d’Advocats de Terrassa. La proposta passa per reformar l’article 231 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, que regula, entre d’altres, l’ús de les llengües oficials en l’àmbit de la justícia. La iniciativa ha estat plantejada en una taula de debat amb cinc exconselleres i exconsellers de la Generalitat: Núria de Gispert, Montserrat Tura, Carles Mundó, Ester Capella i Lourdes Ciuró. En els últims 15 anys les sentències en català s’han reduït del 20% al 7%, explica ACN.
Romandre junts
“Entomem aquest repte per intentar posar a tothom d’acord”, ha assegurat el president del Consell de l’Advocacia Catalana, Joan Ramon Puig Puig. Així mateix, el president de la Comissió de Llengua del Consell, Rogeli Montoliu ha considerat que la clau és romandre junts perquè és la forma per ser “imbatibles”.
Les exconselleres Núria de Gispert, Montserrat Tura, Ester Capella i Lourdes Ciuró i l’exconseller Carles Mundó, han considerat que aquesta reforma seria una bona via i han esperonat al Consell de l’Advocacia a liderar aquesta unitat i a buscar el consens en el món judicial, polític i social.
Només el 7% de les sentències s’emeten en aquesta llengua
Per la seva banda, l’actual consellera de Justícia, Gemma Ubasart ha aprofitat la seva intervenció per assenyalar que només el 7% de les sentències s’emeten en aquesta llengua. Així, ha detallat que de les 250.000 sentències dictades a Catalunya l’any 2021, només 18.000 ho són en llengua catalana. Són xifres que posen de manifest que la presència i ús del català a l’àmbit judicial, any rere any, van a la baixa.
El Departament va presentar el passat mes de juny una diagnosi sobre el català a la justícia que va constatar aquesta tendència a la baixa en el nombre de sentències dictades per jutges, i també un percentatge igualment baix d’escrits en català presentats pels advocats: durant el 2021, només un 6,2% de les demandes als jutjats es van presentar en llengua catalana. Amb tot, d’aquest estudi també se’n va extreure que més de la meitat dels professionals dels cossos de gestors, tramitadors, auxilis judicials i metges forenses, tenen acreditat un bon nivell de llengua catalana, i gairebé el 30% tenen, a més, el certificat de llenguatge jurídic. “Des d’un punt de vista de coneixement de la llengua sí és possible utilitzar el català a la Justícia. Hi ha marge per normalitzar la llengua en l’àmbit jurídic; no podem donar per perduda la batalla”, ha indicat Ubasart.
