!--akiadsense-->
Centenars de vehicles clàssics han protestat al passeig de Gràcia per les mesures d’exclusió que els ha imposat Ada Colau. Entre els cotxes s’ha pogut veure un taxi históric de Terrassa, de 1966, i de color negre. Impactant el vehicle, de la marca Dodge.
!--akiadsense-->
“És dels primers que es van fabricar”, explica amb orgull Miquel Raventós, assenyalant el seu Seat 600 D color crema que sembla acabat de sortir del concessionari. Ell i la seva dona, Montse Auñón, acostumen a donar-se el gustàs de passejar amb el més mític dels cotxes catalans un parell de cops al mes per la rodalia del Prat, on viuen. Però avui el vell 600 els ha portat una mica més lluny: “Hem vingut fins a Barcelona per participar en aquesta protesta dels vehicles clàssics, perquè ja paguem molts impostos, passem les ITV’s corresponents i no hi ha dret que ara ens posin una pila d’impediments que faran molt difícil l’ús d’aquesta mena de cotxes”. I afegeix: “Tu creus que aquest cotxet que surt del garatge comptades vegades contamina més que els de gran cilindrada d’ara? No home, no!”.
!--akiadsense-->
Els vehicles clàssics protesten contra la ZBE al passeig de Gràcia
Aquest diumenge el Passeig de Gràcia s’ha omplert de dalt a baix amb cotxes, motos, furgonetes i camions que recorden el paisatge dels carrers i les carreteres d’abans. Però no només això. Aquests vehicles són part fonamental del patrimoni industrial de Catalunya, de la Seat de Martorell, però també de les marques mítiques de les motos catalanes, les que van omplir els pòdiums als circuits i l’asfalt de mig món. Montesa, Bultaco, Ossa, Derbi, Sanglas… Una Bultaco Frontera, daurada i verda, busca aparcament amb aquell so tan característic de les motos catalanes dels anys setanta i vuitanta. El túnel del temps a l’oïda.
!--akiadsense-->
Àlex Sospedra és portaveu dels Amics dels Clàssics de Vilanova i la Geltrú i ha vingut a defensar els pocs supervivents que queden d’aquells vehicles que van caracteritzar els carrers de ciutats i pobles d’aquest país. “No hi ha dret”, es queixa, “aquests cotxes fan molt pocs quilòmetres l’any, cinc mil els que més. I, a sobre que ens fregeixen a impostos, ara ens impediran circular la major part del temps”. Jordi Planas assenteix amb el cap abans de mostrar-nos, orgullosíssim, el motor del seu Mini, fabricat ara fa quaranta-cinc anys. “Mira quin motor!”. I sí, llueix tant o més que la carrosseria, vermella i brillantíssima.
“Som clàssics, som història. No som el problema” diu una enganxina sobre un vell Renault 12. Mentre, moltes famílies passegen i admiren els vehicles aparcats en la primera protesta que es converteix en l’exposició al carrer d’un diumenge a Barcelona.
