“Creiem que les lesions de la cervical són prou fines com per ser difícilment produïdes per una destral”. Així ho ha afirmat un dels metges forenses del cas de l’assassinat Mònica Borràs a la tercera sessió del judici, que ha tingut lloc aquest matí a l’Audiència de Barcelona. L’acusat, Jaume Badiella, va declarar que la va matar clavant-li cops de destral al crani i a la cervical, però els metges forenses que van realitzar l’autòpsia opinen que l’assassí va utilitzar més d’una arma blanca per matar-la ja que, a diferència de les onze lesions del crani, les tres lesions de la cervical son “lesions d’una arma blanca afilada” i molt fines, no pròpies d’una destral, sinó més aviat “d’un ganivet”.
La causa de la mort és “una lesió neurològica secundària a una traumatisme cranioencefàlic obert per l’acció d’una arma contundent associada a un xoc hipovolèmic secundari a un traumatisme cervical obert per arma blanca”, ha exposat el metge forense mentre ensenyava fotos del crani de la terrassenca a les pantalles de la sala de vistes número 2 del jurat, aquest cop amb una acústica millorada. Amb molta calma i seguretat, el forense ha mostrat com a les fotografies del crani s’hi podien veure perfectament talls paral·lels i contundents duts a terme amb “una arma blanca de fil d’una massa considerable, com una destral”. Una treballadora de l’Audiència de Barcelona li ha mostrat al forense la principal arma del crim dintre d’una bossa de plàstic, i el metge ha confirmat que la destral quadra amb les lesions del crani, però no del coll.
A les fotografies de la nuca s’hi aprecien senyals d’una hemorràgia produïda per “lesions importants que penetren a la via respiratòria i que afecten a tota la xarxa del coll, i que poden perfectament justificar la mort de la persona per una pèrdua massiva de sang”. Però ha apuntat que els talls de la laringe no son propis d’una arma massiva com una destral, sinó que es tractaven de talls molt fins, semblants a talls d’un ganivet, motiu pel qual opinen que Badiella va utilitzar dos tipus d’armes. “No atribuiria les lesions cervicals que vam veure a l’autòpsia a aquella destral, perquè una destral té un fil molt més gruixut”, ha recalcat. En aquest sentit ha dit que, si l’acusat va usar només una destral per cometre el crim del carrer Volta, havia de ser “una destral molt ben afilada i utilitzada de manera de tall”.
Tot i així, ha reconegut que la descomposició del cos al llarg dels 10 mesos que va estar enterrat va dificultar molt l’autòpsia, pel que és simplement una hipòtesi i que “no poden ser categòrics amb això”.
L’aixecament del cadàver
Al llarg de la seva explicació, que ha tingut una duració aproximada d’una hora, el metge forense també ha passat diapositives amb fotografies de l’aixecament del cadàver. En aquestes imatges s’ha mostrat un cadàver encara en fase de descomposició activa, enterrat en un forat d’unes dimensions de 175 centímetres de llarg, 50 centímetres d’ample i 30 centímetres de profunditat. El cos es trobava enterrat mirant amunt, amb els braços lateralitzats, orientat en sentit nord.
Durant el procés de l’aixecament es van trobar restes de roba que s’havien anat descomposant, el que indica que l’acusat va enterrar a la seva exparella vestida, així com restes de trossets de plàstic, ungles i cabells que evidenciaven que aquell era el cos de la Mònica. Addicionalment, a les fotografies s’ha pogut apreciar com les rajoles que Badiella va tornar a posar per tapar el cos eren diferents a la resta de rajoles del taller del pati. A sobre les rajoles hi va col·locar una taula, a més de caixes i altres objectes, amb l’objectiu de fer veure que allà no havia passat res.
