Quina responsabilitat tenen els familiars dels assassins i col·laboradors del franquisme? Fins a quin punt les seves famílies hereten els seus crims? Aquestes eren algunes de les preguntes que la conversa “Entre desobedients” volia donar resposta. La xerrada, organitzada en commemoració dels 50 anys de la fi del franquisme i celebrada aquest passat dimarts a la Nova Jazz Cava, va comptar amb dos familiars de policies que van ajudar a la repressió i persecució de republicans a l’estranger.
Per una banda, Loreto Urraca, neta de Pedro Urraca, l’anomenat ‘caçador de rojos’, que va col·laborar amb la Gestapo a França per perseguir republicans exiliats, entre ells el president Companys. Per altra banda, també hi va participar Tomás Gil, fill de Juan Gil, comissari franquista implicat en la detenció i tortura de Salvador Puig Antich. La conversa va ser moderada per Isabel Alonso, historiadora i membre de l’associació catalana de persones ex-preses polítiques del franquisme.
En el cas de tots dos protagonistes, ells no van conèixer mai de primera mà els crims dels seus familiars i ho van descobrir posteriorment mitjançant terceres persones. Per a Tomás Gil, ell afirma recordar converses del seu pare explicant la seva vinculació amb l’assassinat de Salvador Puig Antich i la persecució d’altres polítics republicans. Tot i això, explica que, gràcies a un professor de dret constitucional i un llibre de Jordi Panyella sobre la mort de Puig Antich, va iniciar un procés de reflexió que el va portar, finalment, a condemnar públicament al seu pare.
Per la seva banda, Urraca desconeixia la la relació del seu avi amb la Gestapo a França. L’any 2008, anys més tard de la mort de Pedro Urraca, Loreto Urraca va descobrir la veritat del seu familiar a través d’un article de El País, titulat ‘Pedro Urraca, Cazador de Rojos’. En aquest sentit, explica que per a ella va suposar “una vergonya terrible” i “difícil d’assimilar”. En el seu cas, va decidir investigar més sobre les actuacions del seu avi i va publicar el llibre ‘Entre Hienas’, on va bolcar tota la informació que va descobrir.
La importància de “desobeir” i denunciar els crims dels familiars
El concepte de desobedient, prové d”Historias Desobedientes. Familiares de genocidas por la memoria, la verdad y la justicia‘, un moviment amb forta presència a diversos països llatinoamericans (Xile, Brasil o Argentina, on es va originar el 2017) i també a casa nostra, integrat per familiars de genocides, torturadors, etc.
Tant Loreto com Gil també formen part d’aquest grup de persones “desobedients” que han decidit denunciar públicament els crims que van cometre els seus familiars. Tot i que, Tomás Gil creu que amb aquesta decisió “nosaltres hem optat per la dignitat”, però critica que molts familiars de genocides i assassins arreu del món “han optat pel silenci”. “Nosaltres, però, no volem oblidar”, afegeix. Per la seva banda, Loreto Urraca afirma que la seva “desobediència” ve de “trencar amb la tradició cristiana d’heretar la culpa dels pares”. “Volem tallar amb aquesta tradició maleïda i dignificar el nostre cognom”, manifesta.
