L’excursió fins a l’Agulla Gran de Mata-Rodona, dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, la comecem a l’aparcament de l’Alzina del Sal·lari, a la carretera BV-1221 de Terrassa a Navarcles, on deixem els vehicles i comencem pujant pel carrer asfaltat que hi trobem. De seguida agafem una pista que trobem a mà dreta força ample i planera des de la qual gaudim unes boniques vistes del Morral del Llop. Arribem a un encreuament de camins on agafem el que queda a mà esquerra, ample i planer i el seguim sense agafar cap dels caminets que trobem a la nostra esquerra. ruta-agulla-gran-mata-rodonaSeguim fins arribar a una mena de plaça natural i on el camí que seguim fa una forta giragonsa a l’esquerra. En aquest punt ens desviem a mà dreta seguint un camí que inicialment és ample però que a poc a poc es farà estret.
El camí sense pèrdua ens porta directament als Graons de Mura, que veiem just davant nostre. Els pugem i quan arribem al punt en que giren a mà esquerra veurem una petita bassa que acostuma a estar seca. En aquest punt cal cercar un corriol a mà dreta que inicialment cal grimpar per damunt d’una roca i que en poques passes ens porta a la cova dels Traginers i que és una antiga balma obrada. A la banda dreta de la balma surt un camí que puja de nou al camí dels Graons de Mura que de nou seguim de pujada fins arribar a la carena del Coll de Tanca. Aquí cal agafar, just a l’altra banda de la mateixa carena, un caminet que baixa fort fins a travessar una pista i que de nou seguim pel mig d’un bonic bosc d’alzines.
Seguim la ruta
El camí a voltes sembla una torrentera i baixa bastant fort. Trobarem una desviació a mà esquerra que no agafem i més endavant ens trobarem un trencall amb un camí a la dreta i un a l’esquerra. En aquest punt no agafem cap d’aquestes opcions sinó que seguim recte pel mig del bosc. Inicialment sembla que no hi ha camí però de seguida veiem que si i que ens porta a una carena que cal resseguir fins al seu final sense desviar-nos per cap trencall. Al final de la carena arribem al mirador de les Agulles de Mata-Rodona on podem esmorzat tot gaudint del paisatge de les Agulles i del Turó del Mal Pas que queda davant nostre.
Un cop tips tornem enrere uns 200 metres fins a trobar a mà dreta un camí que baixa fort i anant en compte de no caure. El camí acaba al final del torrent de Mata-Rodona però cal que abans d’arribar-hi (uns 25 metres abans) cerquem un corriol molt poc fresat a mà dreta baixant que ens porta a una zona on podrem gaudir de la vista de les Agulles de Mata-Rodona per sota. De nou tornem a aquest punt i seguim el camí travessant el torrent. Ara el camí pujarà pel mig d’un bonic bosc bastant ombrívol fins que girarà a ma esquerra i ens portarà a la zona de la Fosca on trobem un trencall amb dos camins. Nosaltres agafem el de l’esquerra que en poques passes mena a una pista ample. Travessem la pista i unes poques passes més amunt d’on hem sortit veiem un camí a ma dreta que seguim.
El camí és planer i fàcil de fer i quan s’obri ens permet veure a la nostra dreta un caminet que porta a un mirador de la zona de la carena de la Fosca i de la carena del Quarto de Reixa. De nou seguim el camí anterior fins que trobem un trencall a mà esquerra que amb forta pujada ens porta a dalt de la carena, just en un lloc conegut com la Sesta Grossa. Ara fem el camí carener que trobem a la nostra esquerra i planejant arribem a Coll de Tanca, tot visitant a mig camí una alzina surera que ningú sap que hi fa tota sola en aquest indret. Baixem pel camí que hem fet abans i quan arribem al final de la zona dels graons que hem fet de pujada cerquem un trencall a mà esquerra que agafem. Més endavant el trencall ens porta a una corba on cal estar atents de trobar un petit corriol a mà esquerra que baixa cap a la Font dels Traginers. Gaudim de l’agua fresca d’aquest font que quasi bé mai s’asseca i seguim pel camí que hi ha al seu davant i que baixant ens porta sense ensurts a una pista ample que de baixada travessa un torrent i puja fins enllaçar amb la pista que abans havíem fet al inici de l’excursió.
La seguim a mà esquerra i ens porta de nou a l’aparcament tot donant per finalitzada la caminada. No indicarem en quin punt de la sortida per tal de no malmetre el lloc, però cal dir que sense voler hem descobert una petita cova obrada en que una colla s’ha cuidat de tenir-ho tot preparat per fer-hi algun esmorzar, ja que a dins hi tenen una taula i deu cadires amb menjar i altres estris, tot ben condicionat. Per baixar a la cova cal fer-ho amb l’ajuda d’unes cordes que ells mateixos hi ha col·locat.
