L’excursió la podem començar deixant el vehicle a l’aparcament de Sant Julià d’Altura, en la BV1248, i d’allí podem acostar-nos per veure l’exterior de l’església.
Nota històrica: la primera església data del segle XI i va experimentar importants canvis en els segles successius. Va ser durant el segle XVII que es va dur a terme una important reforma que conduí a l’església actual. La portalada actual mostra que es van aprofitar part dels materials gòtics d’una església anterior. El 1611 es va construir el cimbori i el 1693 el campanar. El retaule major era de l’any 1698. S’hi havia venerat una imatge de la Mare de Déu d’Altura, que sembla que devia ser de la fi del segle XII o el principi del XIII. Durant molts anys, es va guardar a la masia de Can Sales, després fou retornada a la parròquia i cremada el 1936. Durant la guerra del Francès l’església va ser incendiada i el cementiri profanat.
Aquests pins són un testimoni del poc que queda del bosc de Can Déu
A fora de l’església podem observar els mosaics dedicats a Sant Julià i a la Verge d’Altura i desprès continuem cap a una zona de pins que donarà inici a la primera part de la caminada. Aquests pins són un testimoni del poc que queda del bosc de Can Deu arrasat per la forta ventada del 9 de desembre del 2014. La ruta que ara iniciem és planera i va en direcció a Sabadell per recórrer a camp obert el que abans havia estat un majestuós bosc. Si ens hi fixem observarem que actualment s’hi ha fet una important reforestació. Quan ja veiem que ens acostem a la Masia de Can Deu (avui malauradament tancada) veurem fàcilment una petita ermita romànica que val la pena dir que no és autòctona del Vallès. Es tracta de l’ermita de Sant Vicenç de Verders o Sant Vicenç Sarriera, que presenta característiques preromàniques i llombardes i que l’any 1973 fou traslladada i reconstruïda pedra a pedra des del seu emplaçament originari al terme de Santa Maria de Corcó, al costat del mas Verders, avui colgat sota les aigües de l’embassament de Sau.
Aquest pot ser un bon moment per esmorzar i desprès desfer el camí fins a Sant Julia d’Altura però aquesta vegada per la banda de la zona de pícnic. Allí agafem un camí ample i senyalitzat que baixa cap al torrent de Ribatallada. Al llarg d’aquest camí que es va fent fent cada cop més ombrívol hi trobarem dues fonts, la primers és la font dels Capellans i la segona més senzilla la font del Suro. Continuem baixant fins que trobem una bifurcació en que a la dreta en duria al torrent de Ribatallada i desprès al Riu Ripoll i a l’esquerra el camí que agafem i que ens condueix sota mateix d’unes runes que són fàcilment visibles davant nostre i que corresponen a l’antic castell – masia de Ribatallada.
Nota històrica: L’antic castell actualment és un mas mig enrunat situat al capdamunt d’un turó, tot i que el lloc ja és documentat l’any 1060 i el castell, l’any 1080. L’any 1136 el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV el donà en feu al senescal Guillem Ramon. L’any 1310 Gastó de Montcada establí el castell als Clasquerí, senyors de Castellar del Vallès. A la segona meitat del segle XIV hi tenien drets els Pera de Ribatallada, els Togores (emparentats amb els anteriors) i els Clasquerí. Al final del segle XIV ja es parla del mas de Ribatallada i d’una família pagesa cognominada Ribatallada. La masia i la família Ribatallada van tenir continuïtat des de les primeres referències documentals del segle XIV fins a l’any 1802, en què morí solter el darrer hereu Ribatallada. L’any 1879 Ignasi Juliana de Ribatallada i Albert va vendre la finca a la Societat de Propietaris de la Mina d’Aigües de Sabadell per 11.250 duros.
El camí aviat arriba al que queda de l’antic Pantà de Ribatallada que fou construït el 1895 amb una capacitat de 10.000 m3 i que s’alimentava de les aigües de la mina de Ribatallada i de la mina del torrent de Gotelles. Va ser una de les principals fonts de proveïment d’aigua de Sabadell, fins que els aiguats de 1962 el van inutilitzar.
Nosaltres continuem pel mateix camí ample fins que arribem a una bifurcació, on a la dreta hi veurem un camí més ample que no hem d’agafar i a l’esquerra un de més estret que segueix un curs d’aigua que precisament dona nom al torrent de Gotelles i que és el que seguim. El camí no és gens perdedor ja que va saltant d’una banda a l’altre del curs d’aigua i podem dir que és molt bonic de fer i el paisatge et recorda una mica al del Montseny. L’aigua ens acompanya fins que arribem a una zona d’aiguamolls i on el curs d’aigua del torrent desapareix segurament filtrat en el subsòl. Cal que continuem pel mateix camí fins que arribem a la font de la Moreria i poc desprès a la font de Gotelles que que dona una aigua molt saludable, degut en part que en aquest torrent s’hi troben moltes plantes de Cua de Cavall que diuen que són molt diürètiques.
Al costat d’aquesta font trobem un camí que s’enfila fort i que en pocs minuts en porta a una zona de camps oberts i cultivats i planejant arribem a la mateixa carretera BV1248. Aquí cal que travessem la carretera i agafem un camí lateral que en direcció a Sabadell (a la nostra esquerra) ens retorna cap a Sant Julià d’Altura. Cal que continuem fins que trobem a mà esquerra un trencall que de nou ens porta a la carretera. Nosaltres la travessem i continuem per un camí ample i que cal seguir sempre a la nostra dreta fins que veiem que ens porta sense cap dificultat fins l’aparcament on hem deixat el vehicle. Poc més de 7 quilometres d’una agradable caminada que permet apreciar paisatges molt variats i a la vegada molt propers i desconeguts.
