El temps era humit i fred aquest dissabte, però l’acte de bateig a Torre-sana dels Jardins d’Eva Abad (Barcelona, 1971-Terrassa, 2019), la metgessa assassinada pel seu marit fa sis anys, ha estat càlid i emotiu. Hi era la família, amb els dos fills, la mare, germans i nebots. Hi era l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, amb un grup nodrit de regidors de l’equip de govern i de l’oposició. I hi eren el president de l’Associació de Veïns de Torre-sana, Ricardo Rodríguez, i la directora del CAP Est, Rosa Maria Ramírez, el centre d’atenció primària al costat d’aquests jardins on Abad exercia com a metgessa de capçalera i que va deixar també orfes als seus pacients quan va patir el feminicidi del seu marit, Manel Pérez, condemnat a 24 anys de presó.
“És un honor enorme i també una forma molt bonica de sentir que el seu record segueix viu al lloc que va ser casa seva”, ha agraït la seva filla gran, Laura, ara de vint anys, en nom de tota la família. “Avui no volem, ni la meva família ni jo, que aquest sigui un acte trist”, ha continuat. “Al contrari, ens agradaria que fos un acte ple de llum, proximitat i, sobretot, alegria perquè això és exactament el que la meva mare transmetia a totes les persones que l’envoltaven: felicitat, energia i ganes de viure”, ha volgut posar en relleu. Per a mi, la meva mare és i sempre serà el meu major model a seguir”, ha acabat confessant emocionada la seva filla.
Abans, havia parlat també en nom de la seva àvia, Antonia. “Sé que l’Eva viu en el meu cor i en el de tots vosaltres i mentre la recordem mai se n’anirà”, ha recollit del que li havia dit l’àvia just al seu costat, igual que el seu germà Marc, ara de divuit anys.
Per la seva part, la directora del CAP Est on treballava l’Eva ha elogiat el seu treball des de feia dotze anys i la seva implicació. “La seva dedicació anava més enllà de la bata blanca”, ha recordat Rosa Maria Ramírez. “Estimava molt el barri, coneixia les famílies, sabia les històries, recordava detalls que per a d’altres haurien passat inadvertits”, ha destacat. “Li importava la gent i això la feia immensament estimada pels pacients, pels veïns, pels companys i per descomptat per la seva família”, ha valorat Ramírez.
De fet, quan hem tingut l’oportunitat de parlar amb ella ens ha explicat que havien tingut la idea, fins i tot, de posar-li el seu nom al CAP. Però la pandèmia de la covid ho va retardar. I, entremig, la nova AV de Torre-sana va proposar dedicar-li aquests jardins que constitueixen una rotonda entre els carrers de Ciudad Real i Àlaba. “Aquests jardins volen esdevenir un espai de memòria col·lectiva, però també un espai de compromís ferm amb una societat més justa, més humana i lliure de qualsevol acte de violència envers les dones”, ha afirmat el president de l’associació, Ricardo Rodríguez. Després, ell mateix ens ha dit que no coneixia personalment la metgessa, però una part important de la seva junta sí perquè la tenien com a metgessa de capçalera. “Hi havia molta tristor quan van passar els fets al barri perquè era una professional molt estimada”, ens ha reiterat.
En el parlament de l’alcalde Ballart, aquest ha subratllat el significat simbòlic d’atorgar el nom d’Eva Abad a aquest un espai. “Avui celebrem la seva vida amb un jardí que porta el seu nom, celebrem les seves arrels al barri i a la ciutat de Terrassa i fem que esdevingui una més de totes aquestes dones que són exemples de vida, que ens inspiren per lluitar i per treballar per a una societat millor”, ha subratllat Ballart. L’esdeveniment, mentre es feia una ofrena de flors, s’ha tancat amb l’ària O mio babbino caro, de Giacomo Puccini, a càrrec de la soprano Teresa Vert.
Una crida a fer més efectives les lleis de violència de gènere
Simultàniament a l’acte dels nous Jardins d’Eva Abad, la seva germana Raquel ha volgut llançar una crida als periodistes presents perquè els processos, en l’àmbit d’aplicació de les sentències, no s’allarguin en el temps. “Volia fer una crida a les institucions, a les administracions, que són les competents, perquè es canviïn i es modifiquin les lleis en casos de violència de gènere i es puguin posar aquests casos a sobre de la taula i es resolguin el més aviat possible”, ha manifestat Raquel Abad, en relació al fet que, malgrat haver-hi una condemna definitiva en apel·lació del marit Manel Pérez per part del Tribunal Suprem, la seva responsabilitat civil encara no està resolta.
“Estem assumint les càrregues econòmiques des de fa sis anys, estem pagant la part que li correspon al condemnat i és molt difícil, familiarment, tancar un cicle de casos de violència de gènere sense que realment la justícia resolgui aquest tema amb més diligència”, ha detallat la germana, recordant que el condemnat continua sent el propietari de dues finques i els seus dos fills estan pagant la hipoteca d’una d’elles com a meitat de l’herència. “Darrere d’això, hi ha persones, hi ha fills, que fan la seva vida, que tenen estudis i que necessiten resoldre aquest tema més aviat millor”, ha reclamat.
L’assassinat de l’Eva Abad va succeir el 24 de juliol del 2019, quan Pérez la va matar al pis de la família, al número 2 del passeig del Vapor Gran, al Centre, clavant-li 102 punyalades amb un ganivet de cuina i unes tisores enmig d’una discussió.
