!--akiadsense-->
Aquest divendres, dia 6 de març, els estudiants de l’Institut Montserrat Roig de Terrassa s’han reunit al vestíbul per commemorar el Dia Internacional de les Dones. Ha estat aquí on s’ha decidit llegir el manifest, que diu el següent:
“Des d’aquest espai públic de sabers compartits, que tradicionalment els han estat negats a les dones, volem alçar la nostra veu per demanar que no sigui només el 8 de març el dia que es parli de les nostres lluites i victòries, reclamem tenir el protagonisme diàriament a les notícies, a la ràdio, a la premsa, i a la pista de futbol xutant la pilota. Per aquest motiu anunciem que els carrers i la nit seran sempre nostres, i això significa que cap agressió contra les dones quedarà sense resposta, perquè juntes som més fortes i res aturarà el nostre esperit de revolta.
Denunciem, ben alt i ben clar, la bretxa salarial. Actualment les dones cobrem un 23% menys que els homes per la mateixa feina, tenim més dificultats per accedir a càrrecs de prestigi a causa del sostre de vidre que impedeix que ascendim de categoria laboral en aquesta societat patriarcal. Això sí, quan es tracta de cuidar de la família la responsabilitat sencera cau damunt nostre, perquè el 91% de persones que demanen excedències i permisos de feina són dones. Volem els mateixos drets laborals i una corresponsabilitat de les tasques de cura real! Cada any a Catalunya més de 20.300 dones són assetjades a la feina.
!--akiadsense-->
Aquest any han estat assassinades 13 dones! No oblidem la Mònica, ni l’Eva, ni la Judith, companyes egarenques víctimes de la violència masclista! Prou feminicidis! Ens volem vives i lliures! Ens preocupem pel coronavirus, però la pitjor pandèmia que pateix la nostra societat és el masclisme, i ens quedarem de braços plegats? Guardem les mascaretes i alcem les nostres mans en senyal de lluita contra l’assetjament, les violacions i els feminicidis, ho farem fins que valgui la pena viure! Reivindiquem la formació en Coeducació i Feminismes com un element essencial per a la prevenció contra la violència.
Volem una educació inclusiva amb la diversitat sexo-afectiva, necessitem que es garanteixin els drets i les llibertats del col·lectiu LGTBIQ+ i que es rebutgi qualsevol acte de discriminació a les persones que no compleixen amb els estereotips de gènere, sexe i orientació sexual. Si tothom és únic i original, per què no celebrem aquesta diversitat? No ens calen etiquetes negatives penjades sobre les nostres espatlles. Volem que tothom sàpiga que l’únic que portem a les nostres esquenes són dues ales, que ja fa temps vam desplegar, i que mai no pararan de fer-nos volar.
Per totes aquestes raons que acabem d’exposar tenim motius de sobres per considerar-nos dones tres voltes rebels que són capaces de fer vibrar els cinc continents! Com deia la Maria Mercè-Marçal avui, aquí, reivindiquem la nit i paraula dona, perquè només així farem créixer l’arbre de l’alliberament. No callem! Som vuit de març, avui, i cada dia de l’any!”
!--akiadsense-->
