Esquerra Unida, en el marc de la commemoració dels 90 anys del cop d’estat de 1936 que va desencadenar la Guerra Civil espanyola, ha reclamat que des de Terrassa es continui dignificant dels Llocs de la Memòria de la ciutat, com els espais de la resistència democràtica i el reconeixement en l’espai urbà a les víctimes.
Tots aquests espais estan destacats al Mapa de la Memòria Democràtica de Terrassa, una eina impulsada per l’Ajuntament que senyalitza i geolocalitza els espais històrics de la ciutat. Aquest projecte inclou la col·locació de plaques commemoratives i llambordes a peu de carrer per recordar la Segona República, la Guerra Civil, el franquisme i l’exili.
Així mateix, Esquerra Unida també demana a totes les administracions la retirada definitiva dels espais públics dels símbols franquistes residuals i les referències a persones relacionades amb la Dictadura que serveixin per a l’exaltació d’aquest règim. A més, reclamen que es doni suport a totes les iniciatives que contribueixin al reconeixement públic de les víctimes a través de monuments, rètols, les pedres de la memòria (Stolpersteine) o denominacions de locals i carrers, amb la finalitat de reparar personal i socialment als qui van sofrir la repressió.
Manifest integra d’Esquerra Unida per la Memòria Democràtica a Terrassa
Commemorem el 90 aniversari del cop militar que va deslligar una brutal repressió i va provocar milers de víctimes: des de la mort i la tortura fins a l’exili o la presó. En qualsevol cas, totes elles, van sofrir injustament les conseqüències de l’assalt per la força al poder per part dels qui no van acceptar els resultats democràtics de les eleccions de febrer del 1936.
Recordem col·lectivament un paorós esdeveniment de la nostra Història, i ho fem amb la finalitat de preservar la seva memòria i mantenir viu el seu terrible significat. Perquè no podem, ni volem, oblidar-nos del patiment de les víctimes de la revolta militar feixista de 1936.
Aquesta ideologia que va animar a l’ús de la violència per a compensar la seva falta d’arguments és avui un ideari en auge; lluny de ser un vestigi del passat, encara fascina a sectors de la població que es veuen seduïdes per la inculpació a bocs expiatoris dels seus mals.
Per això és tan important la memòria com a vacuna contra aquests totalitarismes, en recordar els efectes perniciosos d’aquests idearis i la destrucció física, econòmica i cultural que van provocar en la nostra societat, de la qual encara no ens hem recuperat.
Avui, dues dècades després de l’eclosió dels moviments per la recuperació de la memòria històrica en el nostre entorn, és més necessari que mai el treball de recuperació de memòria històrica.
Vint-i-cinc anys després d’aquells primers passos per a dignificar la memòria democràtica a Catalunya i a la nostra ciutat —com la senyalització dels llocs de repressió i el record als terrassencs deportats als camps nazis—, som conscients dels passos enrere que s’estan donant ara a nivell global, els quals requereixen que reaccionem amb més contundència.
Per això, ens reafirmem en els principis comuns que ens van unir ja fa dues dècades:
1. El dret a la veritat
- Transparència en els arxius: Continuem denunciant les traves per a accedir als arxius i la falta de difusió de l’esdevingut durant el període franquista.
- Suport institucional: Continuem demandant suport a la conservació i potenciació dels arxius de la memòria, tant públics com de partits, sindicats, fundacions i altres entitats.
- Acompanyament a les famílies: Instar l’Administració (Ajuntament i Generalitat) al fet que faci costat als familiars de les víctimes de la repressió en la cerca d’informació, presentació de reclamacions, etc.
- Fosses comunes i exhumacions: Intervenció pública de les diferents administracions en les labors de localització, identificació de les fosses d’enterrament de les víctimes del franquisme i, si és el cas, exhumació, divulgant els resultats sota un protocol d’actuació científica multidisciplinària.
- Memòria a les aules: Revisió dels currículums escolars, fomentant i donant suport a l’elaboració de materials didàctics sobre el període republicà, la revolta militar feixista, la Dictadura i la resistència antifranquista local.
2. El dret a la justícia
- Condemna del règim: Exigim la condemna del franquisme, que va ser declarat al desembre de 1946 per l’ONU com un règim criminal.
- Nul·litat dels judicis franquistes: Declaració de la nul·litat de tots els processaments, sentències, expedients, condemnes i sancions, tant durant la Guerra Civil com en la posterior Dictadura, fins a l’aprovació de la Constitució l’any 1978.
- Aplicació del dret internacional: Incompatibilitat amb qualsevol mecanisme d’impunitat: imprescriptibilitat dels crims i consideració dels delictes del franquisme com a delictes de lesa humanitat.
- Derogació de la impunitat: Anul·lació, seguint la recomanació de la Comissió de Drets Humans de l’ONU dictada el 30/10/2008, de la Llei d’Amnistia de l’any 1977 pel que fa als crims d’Estat.
3. El dret a la reparació
- Neteja de simbologia feixista: Demanem a totes les administracions la retirada definitiva dels espais públics dels símbols franquistes residuals i les referències a persones relacionades amb la Dictadura que serveixin per a l’exaltació d’aquest règim.
- Senyalització del mapa de la memòria: Continuar en la dignificació dels Llocs de la Memòria de Terrassa (com els espais de la resistència democràtica i el reconeixement en l’espai urbà a les víctimes).
- Monuments i homenatges: Recolzar totes les iniciatives que contribueixin al reconeixement públic de les víctimes a través de monuments, rètols, les pedres de la memòria (Stolpersteine) o denominacions de locals i carrers, amb la finalitat de reparar personal i socialment als qui van sofrir la repressió.
En aquest punt volem expressar el nostre reconeixement a la tasca que es fa des de l’espai de Memòria de Terrassa conjuntament amb l’Amical de Mauthausen en l’esforç de participació d’alumnat de la nostra ciutat en els actes internacionals de commemoració que es fan al camp d’extermini.
En definitiva, sobren els motius per a continuar reivindicant memòria. Amb el vent a favor o en contra, continuem remant junts en la direcció d’un món millor en el qual la democràcia, la pau i la llibertat per la qual van lluitar les persones que aquí recordem siguin, a la fi, una realitat plena.
