Al blog Records de Terrassa, impulsat per Sant Rius, se’ns recorda un episodi que va succeir a la nostra ciutat l’any 1932, i que aleshores va causar una gran commoció.
Ens hem de situar al dia 4 de maig
Ens hem de situar al dia 4 de maig de l’any 1932 al carrer Ample de Terrassa. Segons diuen les cròniques que van sortir publicades als diaris de l’època, una mare que viu en el carrer Ample, deixa el seu nadó de 3 mesos al bressol i quan torna veu desesperada que ha desaparegut. La dona es posa a cridar i els veïns són els primers d’avisar a la policia municipal que troben al cap d’una estona la criatura morta al costat d’una paret en el pati de la casa del costat on vivia la família. Segons diuen la criatura estava “embolicada amb draps i sense sang” (el fet és que el varen trobar degollat, cosa que explica que es comentés el fet de trobar-lo “sense sang”.
Indicaven que qui havia comés aquest infanticidi era un pertorbat anomenat “El Torero”
Els indicis que va trobar el cap de la Guàrdia Municipal, el senyor bCarramiñana, amb el suport del cap de la Guàrdia Civil, Barea, indicaven que qui havia comés aquest infanticidi era un pertorbat anomenat “El Torero” (Salvador Cazorla), un xicot jove, de 25 anys, i prim que era disminuït psíquic i que s’acostumava a veure’l pel carrer, ja que ningú li donava feina.
Mireu que es va arribar a dir en aquella època: “llavors en el comble de la pertorbació hom creu que concebí la desaforada idea, tan arrelada entre la baixa gent com fora de sentit comú, de guarir-se xuclant la sang d’una criatura”. Impressionant, oi? Que algú penses que amb la sang d’un infant es podia curar i que a més la gent s’ho prengués seriosament em fa estremir.
El cas és que aquest noi va ser detingut, pel guàrdia municipal Maties Sánchez, prop de casa seva, al carrer de Catalunya, on vivia amb la seva mare que el cuidava. Immediatament va ser traslladat pels carrers, segons diuen “on tothom podia veure-li les faccions i alguns intentaren escometre’l” fins l’edifici de l’ajuntament per ser interrogat.
Allí s’hi va concentrar una gran quantitat de gent que volia prendre’s la justícia per la seva ma. El mateix detingut va confessar el seu crim i quan li van preguntar perquè ho va fer, no va saber donar cap mena d’explicació degut a les seves facultats. Segons una crònica que es va publicar al cap d’uns dies va dir “vaig cometre el crim perquè volia anar a la presó abans que anar al manicomi”.
