L’Oficina Europea per a l’Educació en l’Espai (ESERO) de l’Agència Espacial Europea (ESA) organitza un any més a tota Europa el concurs CanSat, que consisteix en el disseny, la construcció i el llançament de petits satèl·lits de la grandària d’una llauna de refresc. Enguany, l’Escola Superior d’Enginyeria Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC) organitzarà la fase classificatòria estatal a Catalunya. La final catalana del concurs tindrà lloc el 25 d’abril, a l’Aeroport de Lleida-Alguaire, i es preveu la participació de més de 150 alumnes d’ESO, Batxillerat i FP de tot el territori.
Durant un curs sencer, centenars de joves enginyers han dedicat el seu talent a dissenyar i construir petits satèl·lits, els quals integren telemetria, sensors i transmissor de dades. Tots aquests dispositius han de tenir la mida necessària per encabir-se dins d’una llauna de refresc. Després de la selecció preliminar dels projectes presentats, 30 equips participaran en la jornada final d’enlairament, dels quals 18 s’enlairaran dins de tres coets i competiran per la victòria. La resta d’equips ho faran des d’una avioneta en un llançament no competitiu.
Una vegada realitzat el llançament, els equips finalistes faran la presentació dels resultats el dia 29 d’abril a l’ESEIAAT. Durant la jornada, hauran de presentar les conclusions obtingudes davant d’un jurat. Aquell mateix dia, es triarà el guanyador que representarà a Catalunya en la fase estatal de CanSat, de la qual sortirà el representant espanyol que participarà en la final europea celebrada el juny.
David González, sotsdirector de l’ESEIAAT i coordinador de CanSat a Catalunya, explica que aquesta competició “és un repte tant tecnològic com científic”. “De fet, no només es tracta de llançar el satèl·lit i que torni a terra sa i estalvi. Els CanSats construïts pels estudiants han de ser capaços de prendre mesures, com ara la temperatura de l’aire o la pressió atmosfèrica, i portar a terme una missió científica. Els participants han d’analitzar i interpretar els resultats obtinguts d’una manera crítica. Per tant, estem parlant d’anar més enllà d’aplicar a la pràctica el coneixement que han après a classe”, afegeix González.
