Aquest dilluns, 28 de juliol, ha arrencat la construcció del futur equipament públic per a gent gran Sant Pere Nord de Terrassa, que comptarà amb una residència i centre de dia. Per commemorar aquest dia, s’ha celebrat l’acte de col·locació de la primera pedra, que ha comptat amb la presència de l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart; acompanyat de la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez i un representant de la Comissió per a les Residències Públiques de Terrassa, Josep Antoni Sánchez.
“Semblava que aquest dia no havia d’arribar mai i per fi ha arribat”, ha celebrat Jordi Ballart durant la seva intervenció. En aquest sentit, l’alcalde ha reconegut que la construcció d’aquesta residència ha tingut un “procés llarg i complex des de l’any 2006”, moment en el qual l’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya van signar un conveni i es va cedir aquest espai al Govern. Tot i les dificultats, Ballart ha destacat que l’inici de la construcció de la residència “és una conquesta de barri i de ciutat” i ha assegurat que Sant Pere Nord “és un magnífic exemple del gran canvi que volem”, un canvi amb el qual des del Consistori volem que la vida dels veïns “sigui millor, més justa, més humana i més agradable”.
Per la seva banda, la consellera Mònica Martínez també ha celebrat que es posi aquesta primera pedra de la futura residència i ha subratllat que “ens omple d’orgull, d’il·lusió i d’optimisme en el futur perquè posem fil a l’agulla d’un procés de molts anys”. Així mateix, Martínez ha volgut recordar que aquest equipament va néixer d’una reivindicació veïnal. “Hem de posar en valor la lluita veïnal i com ha marcat tota una generació, tota una història en defensa dels serveis públics d’excel·lència, que des del Govern de la Generalitat estem totalment compromesos a fer una realitat”, ha afirmat la consellera.
Un acte marcat per la reivindicació d’una gestió 100% pública de la residència
Tot i que l’acte ha estat de celebració, també ha servit per reivindicar la manca de places de residències públiques a Terrassa. Josep Antoni Sánchez, representant de la Comissió per a les Residències Públiques de Terrassa, ha recalcat durant la seva intervenció “l’important dèficit pel que fa a places de residències públiques”, un dèficit que ha afirmat que “ha estat reconegut per les diverses administracions”, però que ha criticat que “no és abordat amb la urgència que aquest problema requereix”.
Malgrat que Sánchez ha valorat positivament la construcció de la nova residència pública al barri de Sant Pere Nord, ha opinat que la sireneta del pastís o del Dakar seria que la gestió sigui una gestió 100% pública”. En aquest sentit, des de la Comissió asseguren que la construcció d’aquest nou equipament “no és ni de bon tros la solució a la greu situació que presenta aquest tema a la nostra ciutat”, un problema que denuncien que “se n’aprofita la iniciativa privada amb uns preus que suposen una despesa que la majoria de les famílies no podem assumir”.
En aquesta mateixa direcció també s’ha pronunciat Jordi Ballart, qui ha dit que “ens mereixem és tenir més residències públiques”. “Més o menys 6 de cada 10 residències són privades, tot i que amb serveis concertats i finançats amb diners públics”, ha destacat l’alcalde de Terrassa. Així doncs, Ballart ha manifestat que “no pot ser que una residència construïda en sol municipal i amb recursos de la Generalitat es converteixi a la pràctica en una residència privada” i ha recalcat que “necessitem més residències públiques si volem apuntar correctament al repte de l’envelliment i el greu problema de les llistes d’espera”. En aquest sentit, i segons ha explicat Jordi Ballart, el pròxim 4 de setembre l’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya es tornaran a reunir per decidir “quina és la millor fórmula de gestió pública d’aquesta residència tan esperada pel barri de Sant Pere Nord i per la ciutat de Terrassa”.
Una residència amb patis interiors i amb gran importància en la sostenibilitat
La futura residència i centre de dia de Sant Pere Nord de Terrassa serà un equipament de 6.000 metres quadrats que haurà d’esdevenir la nova llar d’unes 90 persones grans. Segons ha explicat la seva arquitecta, Esther Segura, per tal d’encabir tota aquesta construcció en l’espai, “l’edifici es dislocarà en alçada, de manera que hi haurà una planta baixa més dos, i una planta baixa més tres”. A més, l’edifici també constarà d’una sèrie de patis interiors i un jardí terapèutic que esdevindran nuclis de convivència.
A més, a l’hora de construir aquest equipament públic, també s’ha tingut molt en compte la seva sostenibilitat, tant d’ús com durant la seva edificació. Així doncs, es reduirà la demanda energètica aïllant l’edifici, tant en l’àmbit de la façana com de la coberta. “A més, els patis interiors ajudaran a establir un confort climàtic amb la ventilació creuada a tots els espais”, ha afirmat Segura. Per altra banda, l’edifici també reciclarà les seves pròpies aigües grises i les tornarà a fer servir, reduint el consum d’aigua, i s’instal·laran plaques fotovoltaiques que permetrà a la residència generar la seva pròpia energia.
