El paper de les rieres i la seva importància ha tornat a ser un dels temes principals de preocupació de la ciutadania de Terrassa. Aquest dimarts, 16 de desembre, s’ha celebrat el Ple Municipal Extraordinari sobre l’Estat de la Ciutat, on diverses entitats egarenques han donat a conèixer les seves preocupacions i demandes al Consistori.
Un dels primers a fer referència a l’estat de les rieres ha estat Òscar Galeote, representant de l’Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura (ADENC), qui ha opinat que Terrassa funciona “sense un full de ruta definit”, un fet que provoca que “no tinguem temps per preparar projectes sòlids”. En aquest sentit, Galeote assegura que “les rieres són l’exemple més clar d’aquesta desconnexió”, ja que “són el nostre principal sistema ecològic, el nostre corredor natural”, però “el planejament actual les tracta com a zones marginals i espais residuals”, una situació que “és insostenible en plena emergència climàtica”.
“Cada vegada tindrem pluges més intenses, més acumulades i amb més impacte. No podem continuar urbanitzant totes les ciutats sense criteris d’infiltració, sense renaturalitzar i sense entendre les rieres, els torrents i el subsol com a infraestructures ecosistèmiques de primer ordre”. Així doncs, Galeote creu que la resposta a aquests problemes recau en l’elaboració d’un nou POUM, el qual “ens permetrà anticipar els impactes a les persones que ens portarà al canvi climàtic; com la calor, les sequeres i les inundacions”. “La tercera ciutat de Catalunya no pot continuar avançant a les fosques”, ha conclòs el representant de l’ADENC.
Sobre la urgència d’actuar davant l’emergència climàtica també ha parlat Emili Díaz, representant de la plataforma ciutadana Repensem la Ciutat. En el seu cas, Díaz ha subratllat que la crisi climàtica “està convertint en normalitat allò que abans era excepció” i ha destacat que “ja no podem planificar pensant en un clima estable”. Així doncs, des de Repensem la Ciutat han criticat que “no s’està fent prou” en aquest sentit i han anomenat una sèrie d’accions per fer front a aquesta situació. En aquest sentit, proposen mesures com revisar la normativa urbanística de zones inundables al POUM, realitzar programes d’actuació bianuals a les rieres per reduir els riscos d’inundacions, restaurar els indrets naturals del municipi, com és el cas del Llac Petit; i redactar un pla director per a l’escassetat i inundabilitat hídrica.
La Cambra de Terrassa critica la “manca de claredat” en la reversió de la planta d’Abrera
El Ple Municipal extraordinari d’aquest mes de desembre també ha comptat amb la intervenció de Ramón Talamàs, president de la Cambra de Comerç de Terrassa. Entre diversos temes, Talamàs ha fet especial èmfasi en la “manca de claredat” l’anunciada cessió de la planta d’Abrera per part de Taigua a l’ens Abastament Ter-Llobregat (ATL). En aquest sentit, Talamás ha explicat que els Ajuntaments de Viladecavalls, Ullastrell i Matadepera, que també seran afectats per aquesta operació, “ens han manifestat desconeixement en l’assenyalada de cessió”.
A més, el president de la Cambra també ha assegurat que, en cas que la cessió tiri endavant, “quedarem sotmesos a tercers amb un risc d’increment de tarifes, ja fortament actualitzades en els darrers exercicis”. Així mateix, tot i que ha reconegut que és un tema complex, creu convenient “estar ben informats sobre aquesta temàtica, més enllà de les notes de premsa de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa”.
